Sovint, el gran repte dels artistes de circ contemporani és trobar la fórmula dramatúrgica que lligui les seves peripècies i les converteixi en un espectacle complet. En aquest sentit treballa la companyia Maleta Company, fundada per l’irlandès Alex Allison sota la premissa “que el malabarisme és un llenguatge”. A Fira Tàrrega, la companyia ha presentat dos dels seus espectacles, ben diferents tot i partir de la mateixa base circense: Runners, on dos malabaristes i un músic s’enfronten a les possibilitats d’actuar a sobre d’una cinta de córrer, i Claudette, una peça creada en aliança amb la companyia belga Balancetoi que uneix els malabars amb el món del titella.

La Claudette és la senyora de 90 anys que tots voldríem arribar a ser. Enèrgica, divertida i amb un fort caràcter tot i no pronunciar cap paraula, és un personatge entranyable que s’acaba entregant, no sense la por inicial, a tots els reptes que li proposa el seu net. Llançament de pilotes, malabars amb un pastís i fins i tot patinatge, la Claudette no deixa que les limitacions la vencin. Ni les de l’edat, ni les de la seva condició de titella de mig cos. El ninot està construït per la seva manipuladora Sara Martínez Lázaro amb tota mena de detalls, des de les arrugues de la cara fins a la piga al pòmul, amb una estètica naturalista que li dona tota l’expressivitat.

Alisson és el malabarista principal de l’espectacle, amb una caracterització que posa èmfasi en la seva joventut en contrast amb la vellesa de Claudette. L’artista de circ llença i recull tres, quatre i fins a cinc o sis pilotes a la vegada amb absoluta tranquil·litat. Se les passa per l’esquena, per sota la cama, les tira i les recull amb precisió. Però no pot passar desapercebuda l’habilitat de Martínez Lázaro, que tot i estar físicament limitada per l’artefacte respon als malabars amb la mateixa lleugeresa i sense perdre mai el personatge. La titellaire utilitza una mà per a les pilotes mentre amb l’altra controla el cap del putxinel·li. Els dos artistes fan coreografies plenament sincronitzades i demostren que, tot i partir de condicions diferents, les seves habilitats poden créixer quan s’ajunten.

Claudette és, per tant, una peça que atrau pel dinamisme i el virtuosisme, però també pel missatge bonic i optimista. Aprofitar el temps, conviure amb els més grans mentre hi siguin i veure les diferències -físiques, generacionals o de llenguatge- com a oportunitats per a noves fórmules creatives.