La primera peça de dansa que vaig veure a Plaça de les Nacions de Tàrrega va ser el duet THE, dels murcians Miguel Jiménez i Andrea Carrión, que portaven una proposta de dansa contemporània amb un llenguatge força arriscat pel seu caràcter íntim per a un espai (tant) obert, però que celebro que funcionés. Com subtilment assenyala el títol –utilitzant al pronom que actualment es fa servir per referir-se a les persones que no s’identifiquen dins del binomi femení o masculí–, la peça explora l’ambigüitat del gènere i la convenció dels rols que se’n deriven, explorant alguna cosa més bàsica i essencial de la condició humana com és la individualitat i la relació amb l’altre –discurs que, d’altra banda, penso que comença a exhaurir-se, ja que els conceptes amb vocació filosòfica de “individu” i “altre” aviat deixaran de tenir significat si les fem servir per tot. Dit això, l’interessant de la proposta és que els creadors aprofundeixen en una fisicalitat meticulosa que més que humans els fa semblar animals (de vegades, un de sol), cosa que justifica la nuesa de tors de tots dos intèrprets. D’altra banda, es tracta d’una peça pausada, que es pren el temps per a desenvolupar cada imatge i perquè l’espectador les pugui pair, però que lluny d’incomodar o relaxar, deixa l’espectador amb un regust de dubte i confusió, que són el pas previ per a la reflexió.