Una peça breu, que cabria en un pack duo, però que se li ofereix l’escenari de la plaça de les Nacions a Fira Tàrrega. Els rols apareixen canviats: Ella té les espatlles més fortes que ell i domina en aquesta baralla de titans. Per moments, recorda el quadre dels dinosaures de Nico Baixas (One hand show); altres la compenetració sense contacte de Pies de gallina i qualsevol coreografia de duets de les piscines municipals, com Ollos cara adentro o S’Albufera per aquella dependència intrínseca entre la convivència de dos personatges en un mateix escenari.

The té una dimensió més potent perquè la tensió no cedeix en cap moment i no hi ha cap transició que desactivi la intensitat. La confrontació recorda un duel entre dos escorpins, O potser, el ritual l’aparellament de l’antiga en el que la femella és capaç de devorar el mascle (Natura sàvia, 3CAT). The respira aquesta brutalitat caníbal per a la supervivència de l’espècie.