El col·lectiu Visitants construeix una treballada coreografia coral. Volen desplegar l’ambient d’una mascletà i ho plantegen en forma de dansa i lectura de pirotècnia poètica de Vicent Andrés Estellés. Al Principat, la mirada compromesa dels poetes del País Valencià o les Balears arriba en compta-gotes. Si costa atendre versos de Verdaguer (Dimonis), Martí i Pol (Tranuites circus) o Feliu Formosa  (Sala de miralls), més complicat és referir-se als autors dels Països Catalans com Blai Bonet (Casa en obres), Damià Huguet (Esquena de ganivet), Vicent Andrés Estelles (Les ulleres d’Estellés),o pensadors com Joan Fuster (Humor humà).

Sense haver viscut una mascletà en directe costa imaginar-se els canvis de quadre. Ara, com tota festa, hi ha els preparatius, les esperes i els nervis, la celebració i, finalment, la comunió entre la colla després dels tres petards finals protocol·laris.

Potser li falta trobar una intensitat que vagi transitant entre els intèrprets. Ara, la peça queda massa desenfocada per connectar amb el públic durant massa estona. Sí que conviu en el moment catàrtic quan el públic s’escola sota l’estenedor de traques valencianes (en realitat, són càpsules on escalfen versos del poeta de les inconfusibles ulleres i, possiblement, d’altres autors que no en vam descobrir la firma).