El que vaig poder veure a l’Espai Reguer de Fira Tàrrega va ser Mascletà poética, de la companyia valenciana Visitants, amb una llarga trajectòria en les arts de carrer, especialitzada en intervencions escèniques que combinen el teatre i la dansa. En aquest cas, plantejaven una instal·lació que reprodueix una estructura dels masclets penjats de cordills, esperant per a ser encesos i petar, però que en aquest cas, queden intactes fins al final de l’espectacle esperant la transfiguració escènica dels petards en poesia. Si bé és una peça de la qual celebro la combinació de dansa i poesia per reivindicar la literatura i la cultura valencianes, he de dir que la creació no acabava de complir amb les expectatives que generava, ja que tant la lectura dels textos com la coreografia no acabaven d’acompanyar amb la mateixa potència l’estructura sonora de la mascletà, cosa que, d’altra banda, trobo una idea del tot original. Tanmateix, és d’agrair propostes que posin en valor la cultura pròpia des d’àmbits tan diferents com la dansa i la poesia, especialment avui al País Valencià.