En un món on l’algoritme marca el ritme de vida, a Memòria cantada de Cambrils ens ofereixen un espai per descansar de l’excés d’estímuls i d’informació. Una oportunitat per posar en valor la memòria, el sentiment de pertànyer i la tradició oral que ens precedeix.
Maria Borràs ens situa en una atmosfera íntima de performance on la música, el so i el text convergeixen en harmonia. Trencant la quarta paret i creant una relació íntima amb el públic, de casa, comencem aquest acte performatiu.
L’escenari el trobem a tres alçades fent referència als nivells d’una llar. La primera alçada seria el present, on ens trobem ara. I és allà on trobem un loop station o sintetitzador i una làmpada de saló. En el següent nivell, trobem uns objectes relacionats amb la pesca tradicional, tan representativa de Cambrils, com xarxes de cotó antigues, boies confeccionades a mà… que representa el passat. I a l’última alçada de l’escenari, trobem la zona de les golfes, un lloc on relegar tots els nostres records i emocions. Un lloc on anem guardant coses i on, quan ens posem nostàlgics, decidim anar a fer un cop d’ull. Marina Carrión Samaniego ha sigut la dissenyadora darrera d’aquesta escenografia tan simbòlica.
L’intèrpret ens va guiant a través d’un monòleg per la història i la importància de la tradició oral. El moment màgic ve quan aquesta performance es converteix en un acte interactiu. Junt amb el seu sintetitzador, crea una melodia on fa partícip al públic i es canta una cançó tradicional, creant així un moment únic i emocionant. Fent de la cultura un bé accessible, identitari i comunitari.
A simple vista, aquesta performance pot semblar molt de nínxol i llunyana per qualsevol que no sigui de Cambrils. Penso tot el contrari. És una invitació a revisitar les nostres arrels, siguis d’on siguis, a donar importància a la cultura que ens precedeix. I a Memòria cantada de Cambrils trobem aquest pont entre el passat, el present i el futur.
Potser és massa ambiciós per part meva, però el meu objectiu, després que llegeixis aquest article, és que parlis amb la gent gran del teu voltant i els hi preguntis per les cançons, els contes i les llegendes que recorden, i així lluitar contra l’oblit en un món on imperen amb total impunitat els likes i la immediatesa.
Música recomanada per escoltar durant la crítica: Mare vull ser pescador
Andrea Carrión