Worms és la nova història que ens porta la companyia Las Clitorianas a la Sala Fènix.

Definiria l’inici de l’obra com una declaració d’intencions, on la companyia atrapa l’interès del públic i ja li genera les primeres preguntes gràcies a l’aparició misteriosa del primer personatge. Sense text l’obra ja ens desperta aquest petit cuc que anirà d’una banda a una altra de la nostra ment generant encara més incògnites segons avança la peça.

Apareixen dues germanes, la Coloma i l’Olivia, i gràcies a la seva conversa anem descobrint quins són els seus conflictes o quins creuen que són, perquè l’espectador es troba constantment en un fil fent malabars entre les suposicions dels personatges. I és que exposen i juguen amb la incertesa que té la vida mateixa. Gràcies a aquests dubtes constants les protagonistes tenen l’oportunitat de fer tabula rasa sobre la seva història i començar de nou. Desempallegant-se dels seus problemes i identitats, exposen la bellesa de ser qui una vol ser i del ventall de possibilitats que obtenen en alliberar-se de les cadenes del passat. El text d’Irene Hernanz genera una situació de vertigen i tocs d’humor que li aporten lleugeresa i ritme a l’obra. Un dels ítems a destacar és el vestuari que acompanya no només el caràcter dels personatges sinó la jerarquia entre elles. Les intèrprets estimulen molt l’imaginari del públic, creant tot de personatges a la quarta paret i fent que sentis que ets al tanatori amb elles.

És una obra que no ve a plantejar-te una pregunta i donar-te la resposta com a desenllaç, sinó que va esquitxant-te a tu com a espectadora i als personatges tot de preguntes banals i alhora existencials on sense voler et fa pensar en la vida, en la mort, en qui vindria al meu funeral, en qui faria el discurs i en si podran posar-me un look tan especial com el que porten les integrants de la companyia Las Clitorianas.