He decidit pecar. Una angoixa em corprenia quan pensava si sí o no a gentrificar. Desvelar, com un reel traïdor, el secret d’un festival ben travat. I al final, quin remei, deformació professional; no puc callar. Justícia a la feina ben feta, això em porta a escriure. I un repertori de qualitat impressionant al Kontrast d’enguany. Ho he de dir ja. De lluny, al podi de l’any.

Circ de deu. Però de fora vingueren i de casa en tragueren. Franceses, generalment. Companyies que fareu venir, si les veieu. Programadores plenes d’encerts. Bona vista per triar, així com per col·locar, convocar, vendre i presentar. Espais decadents, mirada romàntica. Entre runa, herba i pols; l’avantguarda ensenya les dents. Antic convent, antiga fàbrica i colònia. Millor place to be no n’hi ha. Per què hi veiem tan poc català? Músiques i alguna intèrpret d’aquí. Potser ens ho hem de replantejar, què ens falta aquí que tinguin allà? Confiança en la cultura i uns quants diners per subvencionar. Vingudes de França pel seu talent, així com per amistat a priori amb el Konvent. El festival es presenta com a internacional, i sort que ens porten circ bo i bonic de manual.

Punt a favor; revalorització del territori tot actuant, tot ballant, tot cantant, amb l’estètica més punk. Al mig del paradís, del Berguedà amb més encís, un món que germina als marges. Primera línia de hippiesme recuperat. Casa d’artistes que hi han trobat, edició rere edició, un refugi pel sol de primavera banyat.

Birra en mà, piti abans d’entrar. Tot acabat, prohibit de llençar, que el preu ha sortit un xic car. Les entrades assequibles, ben a l’abast de tothom, a la barra es compensa el que bastir el festival ha d’haver costat. No m’ho estic imaginant, me’n van dir el número. Una obra massiva de confiança en la taquilla, per recuperar els diners que s’han gastat. Agraïments al públic, als suports rebuts, malgrat la gent que en alguna o altra obra s’ha colat.

Embadalida a cada actuació, sabent a la mínima que estic veient el bo i millor, agraïda al Kontrast, a MyLaika! i a tothom que per allà ha passat aquests dies que, malauradament, ja s’han acabat. Data sagrada per l’any que ve. Pels altres que venen i qui sap per quant de temps més. Cirque Pardi, Intrepidus i Wes Peden, Las Corpa & Huma y Polvo. Potser elles han destacat per sobre els demés. S’ha rigut, molt, s’ha flipat, s’ha dormit, poc, i sobretot, s’ha gaudit com mai abans hauria dit. De referència absoluta el que fan a Kontrast, també el que cada cia hi ha portat. Llistó il·legal per a qualsevol altre festival. Espai segur, amb un punt snob que a vegades no cal. Per totes les que a les sales, de normal, ens sentim poc representades, com si la nostra experiència no fos la que val, Konvent és el nostre lloc de nova adoració clerical.