Coincidint amb l´aniversari de la seva mort, Angel Guimerà està present aquesta temporada a dos teatres, Mar i Cel, de Dagoll Dagom al Teatre Victoria i la recent estrenada (2024), He mort al pop, co-producció d´Apunta Teatre, El Maldà i la Federació d´Ateneus de Catalunya. Desprès d´haver fet una inicial gira pels Ateneus, ara es pot veure al Versus Glòries.

De-construcció en clau de comèdia.

He mort el pop, com el seu títol ja indica parodiant el famós crit de Manelic desprès de matar l´amo “He mort el llop!”, es una comèdia irònica que desconstrueix les tres obres textos més icòniques de l´autor (Mar i cel-1888; María Rosa-1894 i Terra baixa-1897). L´esència de l´espectacle es contemporitzar temes recurrents de l´autor (conflictes passionals, rebel.lió contra els poders establerts i l´empoderament de la dona), amb l´objectiu d´apropar l´obra de Guimerà al públic actual.

Dels tres dames es representen just el moment transcendental en que el conflicte acaba amb la mort violenta  d´un dels protagonistes. Drama i comèdia, inclús pinzellades de teatre musical a ritme de blues i anàlisi detectivesc, coincideixen en aquest original muntatge basat en un punyent i divertit text de Lluis Anton Baulenas, àgilment dirigit per Marc Vilavella amb música original de Marc Sambola i interpretat de forma notable per l´actriu Rafaela Rivas i els actors Bernat Cot i Antonio del Valle.

El text

Concebut en cinc parts, en la primera i segona, es fa una reflexió sobre les obsessions: amor apassionat i extrem a contracorrent, que desemboca inevitablement amb la mort violenta (els actors adopten un aire de detectius, amb estètica de “blue brothers”, que els permet introduir un divertit numero musical a ritme de blues, ballat pels dos protagonistes masculins i cantat pel Bernat Cot.

A les altres tres parts es fa una reconstrucció dramàtica de les parts finals de les tres obres, amb un desenllaç posterior al final. ¿Que hauria pogut passar després de baixat el teló?. Manelic cau en l’esquizofrènia i l´alcoholisme, suportant el ser un mite nacional i esperant la visita de la policia (abans guàrdia civil, ara mossos d´esquadra), que mai arriba.

La Blanca presonera de les seves contradiccions, de voler ser monja a enamorar-se bojament d´un corsari musulmà fins a morir amb ell, s´enfronta a l´oblit i l´hipocresia del món actual. Molt divertida, plena d´humor negra, l´escena al crematori del tanatori on els seus tres únics “amics” que la recorden esperen les cendres sense saber que fer amb elles.

La María Rosa afronta resignadament la seva condemna a cadena perpètua, assetjada (una de les escenes més hilarants de l´obra), per un irreductible venedor de formes de fer molt rentable (la crònica negra es ven molt bé al cinema-la televisió i a les editorials, basat en fets verídics) la seva actual situació.

El muntatge

De toc minimalista, sols utilitza uns baguls-capses, característics d´atrezzo, que en constant moviment delimiten els diferents espais i permeten el joc amb els intèrprets. Amb una bona direcció d´actors i portat amb ritme combina encertadament el drama, la comèdia i el musical. Destacar les coreografies i apunts de moviment de Candela Diaz Sanz i el toc de vestuari de Paula Font.

Els interprets

Bernat Cot i Antonio del Valle es desdoblant en diferents personatges i donen vida als intèrprets masculins (a més de interpretar al protagonista i antagonista de cada obra). A l´hora alternant en ple encert entre el drama i l comicitat i cantant i ballant a la part musical. A la Rafaela Rivas, impecablement vestida de blanc impol·lut, li toquen totes les escenes dramàtiques que resol amb solvència, sols a l´escena del tanatori pot lluir les seves reconegudes virtuts còmiques.

A Broadway i Hollywood

Angel Guimerà es sens dubte el dramaturg català més reconegut mundialment.  En vida ja va poder veure les seves obres estrenades a Broadway (Maria Rosa i Marta of the lowlands-Terra baixa) i portades al cinema, Maria Rosa (1916), dirigida ni més ni menys que per Cecil B. De Mille (Los diez mandamientos) i al Japó per un altre dels grans directors del cinema, Kenji Mozouguchi (Este mundo polvoriento-1924). Les seves obres s´han traduït a molt diversos idiomes i es van representant de forma continuada.

Pels qui volgueu anar repescant el material filmat de Guimerà, podeu veure la pel.lícula María Rosa (1965), protagonitzada per Núria Espert, a Prime-Flix-Olé i Terra Baixa (2011), a youtube.

Text: [email protected]