Entrevista a la Sílvia Marsó

Ens trobem amb la Sílvia Marsó per parlar del musical que estrenarà el proper dia 7
de novembre al Teatre Condal, dins el projecte Onyric, 24 hores de la vida
d’una dona, basat en la novel·la de Stephen
Zweig. La novel·la ambientada a principis del s. XX ens explica la història
d’una dona que es troba en un punt d’inflexió a la seva vida, on ha de prendre
la decisió de deixar-se anar per la passió o mantenir-se amb les seves
responsabilitats socials.

Sílvia, explica’ns quina és la teva passió. Sílvia Marsó: La meva passió és evidentment
el teatre! Quan tenia 10 anys vaig veure El
espíritu de la colmena de Víctor
Erice, el millor director de cinema espanyol, per a mi. Em vaig enamorar
del personatge de la nena, i en aquell moment vaig decidir que volia ser
actriu. Als 14 anys em vaig matricular a l’Institut del Teatre.

I després d’estudiar a Barcelona, vas anar a
viure a Madrid, on has desenvolupat gran part de la teva carrera, què et va
portar a prendre aquesta decisió?

SM: En aquella època tot estava encara per
fer a Catalunya, Tv3 acabava de néixer i encara no es feien series i molt poc
teatre. Va sortir un càsting a Madrid per al programa ”Un, dos, tres” i em van
agafar. Un cop allà, em van anar sortint feines i feines, i m’hi vaig
instal·lar. Sempre he tingut moltes ganes de tornar a casa meva.

Ara vens aquí, a Barcelona amb un musical, 24
hores de la vida de una dona, amb el que heu estat a Madrid durant mesos i
ara fent gira per Espanya, explica’ns com va començar aquesta aventura.

SM: A la sèrie Gran Hotel, el meu personatge
s’enamora d’un noi més jove, i l’actor amb qui treballo em va regalar la
novel·la de Zweig: la vaig llegir en un tarda, em va fascinar. Poc després vaig
saber que n’havien fet un musical i l’estrenaven a París, no vaig dubtar, vaig
volar per anar a veure’l i vaig al·lucinar. Vaig decidir que el volia fer i he
muntat la meva productora per a tirar-lo endavant, La Marsó Produce. Ara ja
portem més de 100 representacions per tot l’estat.

Com has acabat al projecte Onyric?

SM: En Daniel
Anglès va venir a veure’l, es va enamorar i va proposar-me portar-lo al
teatre Condal dins el seu projecte. Onyric és un projecte preciós on es faran
molts musicals amb substància, és important portar coses que interessin de
veritat a la gent, sobretot a la gent jove, que siguin compromeses. Com que és
tornar a la meva terra vaig decidir que ho volia fer en català, la Roser Batalla ha fet la traducció i ara
estem tots estudiant la versió en català.

Mentre aneu fent bolos de gira, no?

SM: Exacte! He de confessar que he tingut un
parell de lapsus a escena ara que sé els dos textos, em ve en català, i he de
recapacitar dos segons per a no equivocar-me!

Entrem en matèria, de què ens parla aquest
musical?

SM: 24h de la vida d’una dona, ens
explica la història d’una dona madura que ho ha perdut tot i per a buscar una
mica d’emoció a la seva vida, va al casino de Montecarlo. Allà, impedeix el
suïcidi d’un jove que acaba de perdre tots els seus diners a la ruleta, i som testimonis
de les 24 hores següents en que els personatges hauran de prendre decisions
importantíssimes sobre les seves vides. Els dos es troben en moments molt
delicats, on sembla que les tot s’acabi i estiguin completament sols, però
s’ajuden mútuament. Aquesta obra parla de les oportunitats perdudes, per la
pressió social, religiosa, d’estatus i familiar, que ens fa seguir un
determinat camí. Ens pensem que som lliures, però realment tenim tantes
expectatives posades sobre les nostres espatlles que no ho som. Els personatges
d’aquesta història mai han pogut decidir sobre si mateixos i a partir de que es
coneixen poden prendre les regnes de la seva vida.

El personatge d’aquesta peça se suma a la
llarga llista de dones emblemàtiques que has interpretat, Yerma, Nora, Écuba…
amb quina t’hi has sentit més identificada?

SM: Lorca, Ibsen, Eurípides… són autors que
han sabut treballar la problemàtica femenina al llarg dels segles. He estat
moltes dones combatives, personatges amb molta profunditat, i més que sentir-me
identificada, he après de totes elles.

Què faries igual i què faries diferent al
personatge que interpretes ara?

SM: La Sra. C, la protagonista que escriu
Zweig, és una dona aristòcrata que no tenia cap possibilitat d’escollir allò
que volia, sempre havia de seguir les rutes preestablertes. Jo prendria la
mateixa decisió que ella quan s’enamora d’un noi jove, tot i que les normes
dictessin una altra cosa. Em considero una persona valenta, quan era jove vaig
haver de prendre una decisió molt important, entre fer de presentadora a la
televisió, o desenvolupar-me com a actriu en el teatre.

I et va sortir molt bé, no? No has parat de
treballar en teatre i també en la televisió!

SM: Sí, vaig perdre un contracte milionari,
però vaig poder seguir la meva passió, que era i segueix sent el més important
per a mi.

Per què la gent jove ha de venir a veure
aquest espectacle?

SM: en primer lloc per què hem de trencar
d’una vegada per totes el tabú i l’estigma d’una dona madura que té una relació
amb un noi més jove, i en segon lloc per què els joves han de veure que cada
decisió que prenem porta conseqüències que repercuteixen al llarg de tota la
nostra vida. Aquesta obra anima a prendre les regnes i canviar el nostre destí.

Moltes gràcies, Sílvia! Ens tornarem a veure
el dia 15 de novembre a la post-funció!

SM: Moltes gràcies a tu! Jo espero a tots els
Novaveu del 7 al 25 de novembre al teatre
Condal!

Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet