Un espectacle
valent, arriscat, gens convencional. Va triomfar al seu estrena a Madrid, al
Teatro de la Abadía, on va haver de prorrogar (2017). Cent cinc representacions
contemplen la trajectòria d´aquest muntatge que ara arriba a Barcelona (sols
fins el dia 25), i en català, per voluntat directe de la seva protagonista
l´actriu i productora Sivia Marsó.

L´excel.lent
novel.la de Stephen Zweig, 24 hores de la vida d´una dona, puja
a l´escenari com a musical de càmera (violoncel, violí i piano, exquisida la
música del compositor rus Sergei Dreznin),
en una versió dramàtica dels reconeguts dramaturgs francesos Stephane Ly-Guong i Christine Khandjian, que van ser
presents a l´estrena. Ha estat dirigida en una inspirada versió escènica
minimalista per Ignacio García i
concebuda quasi com un ballet, dins d´un escenari nu, amb uns aplics molt  ben situats, efectes de so  i de llum que ens situen als diferents
escenaris (el casino de Montecarlo, la Rivière francesa, l´habitació de l´hotel
on viuen els protagonistes una tòrrida relació amorosa, l´estació del tren…) i
una brillant actuació dels tres actors i cantants. Silvia Marsó que broda, plena de matisos, a aquesta dama
aristòcrata entrada en la maduresa que es veu arrastrada a una passió amorosa
que supera tots els seus esquemes mentals i socials, molt ben acompanyada pel
jove Marc Parejo, impecable en la
seva bipolaritat marcada per la ludopatia i pel veterà Germán Torres, demiürg mefistofèlic representant de la consciencia,
de la incitació, mig mestre de cerimònies, mig titellaire dels personatges als
que hi dona entrada en cada escena.

Destacar
l´important disseny d´il.luminació´de Juanjo
Llorens i el de so d´Albert i Jordi
Ballbé, amb l´espai sonor de Nacho García,
fonamental a l´espectacle. La coreografia d´Helena Martín, el vestuari d´Ana
Garay i la direcció musical de Josep Ferré. Capítol especialment destacat per Roser Batalla en l´acurada adaptació al català del text i les
cançons. Finalment també cal destacar els musics, Josep Ferré/Carlos Calvo Tapia, al piano, Edurne Vila al violí i Esther
Vila, al violoncel. 

L´admirable perseverancia per fer realitat un projecte

Fa quatre anys,
l´actriu Silvia Marsó, va veure a
Paris l´adaptació al teatre musical de cambra (violoncel, violí i piano), que
varen realizar Christine Khandjian i Stephane Ly-Coug. Li va encantar i va
decidir fer-se amb els drets per a la versió a Espanya. Lluitant amb totes les
dificultats, que no han estat poques, convençuda de fer possible l´impossible, ho
ha produït i ho ha portat a l´escenari. Va aconseguir engrescar en el projecte
al director Ignacio García, responsable del Festival de Teatro d´Almagro.
Desprès d´una llarga aventura per trobar teatre on estrenar i d´haver de recomposar
l´equip artístic a l´haver d´enderrerir l´estrena, va poder finalment portar-ho
a terme al Teatro de la Abadía de Madrid, amb un rotund èxit que va obligar a
fer una prorroga.

La traducció al
català i el seu estrena a Barcelona, torna a ser una aposta personal de la
Silvia Marsó.  “Sóc noia del Poble Sec i per a mi poder tornar a Barcelona i estrenar
aquesta obra al Teatre Condal, al Paral.lel, al meu barri, m´omple d´emoció”.

Una anécdota
divertida, la genesi d´un projecte

A la sèrie Gran Hotel, Silvia Marsó va interpretar
un personatge, sens dubte inspirat en el d´Stephen Zweig, dama casada i d´alta
societat, que vivía una inesperada passió amorosa, amb el díscol fill jove de
la propietària del majestuós hotel, interpretat per l´actor Eloy Azorín, que
precisament va ser qui li va regalar la novel.la. 

Una direcció imaginativa i brillant

Ignacio García (Madrid, 1977),
és l´actual director del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro).
LLicenciat en dirección d´escena a la Real Esculea Superior de Are Darmático de
Madrid, ha obtingut prestigiosos premis pels seus muntatges sobre obres de
Calderón, Quevedo, Darío Fo, Max Aub, Alonso Santos, Kataiev…També al camp de
la lírica ha dirigit nombroses postes en escèna (Verdi, Stravinsky, Purcell,
Donizetti..). http://festivaldealmagro.com

Dos actors polivalents

Marc Parejo (Barcelona, 1981),
va debutar als 10 anys al Teatre Tivoli, amb el musical Nou Memory. Des de
llavors s´ha format com a músic-cantant i actor. Ha treballat indistintament la
comèdia i el drama, el musical i el teatre clàssic. Actualment és un dels
protagonistes d ela serie televisiva de TVE, Acacias 38, compaginant teatre,
televisió i cinema, amb la seva faceta de músic i cantant i compositor i
solista del grup Marvin Mark. http://marcparejoweb.wixsite.com

Germán Torres, té una llarga
trajectoria al món del teatre, basicament desarrollada a Madrid, compaginant
teatre de text (Calderon, Tirso, Buero Vallejo, Beckett, Bulgakov …), i el
musical (va ser Lumière, a La Bella i la Bèstia, i John Silver, a La isla del
tesoro), també ha treballat en cinema y televisió. Membre fundador de la
compañía La Smorfia Teatro, el 2014 (La espuela de Rocinante-2014, La primera
mujer en la Tierra i El hidalgo d ela triste figura-2016, ambdos darrers
espectacles asumint també la tasca de director. Va guanyar el premi de la Unió
d´Actors-2013, al millor actor secundari per la seva participación a Ivan Off,
d´Anton Chejov. http://gertorres.wixsite.com

Un gran escriptor

Stefan Zweig (Viena-Austria-28
de novembre del 1881-Petrópolis-Estat de Rio de Janeiro-Brazil, 22 de febrer
del 1942), nascut en una familia d´origen jueu, està considerat un dels millors
escriptors de la seva època. Va haver d´exiliar-se (París, Londres, Brazil,
Nova York), i va patir la persecució de les seves obres per part del règim
nazi. Va escriure novel.les, assajos i biografies (especialment reconegudes).
Destaca la seva habilitat a l´hora de perfilar els personatges de notable
complexitat psicològica.  Immers en una
profunda depressió al veure el naufragi del seu somni europeista, es va suïcidar
junt a la seva dona Lotte Alttman, a Petrópolis-Brazil, el 1942.  Recentment s´ha estrenat una recomanable
pel.lícula, Stefan Zweig: adiós a Europa
(2016), dirigida per la realitzadora alemanya Maria Schrader, que segueix
aquesta etapa d´exil.li de l´escriptor i la seva dona,

L´obra al cinema

24 hores de la vida d´una dona-24 horas en la vida de una
mujer, ha estat repetidament portada al cinema,
algunes de les seves versions més conegudes han estat :  la versió alemanya de Robert Land,
protagonitzada per Henny Porten (24
Stunden aus dem Leben einer frau, 1931); l´argentina dirigida per Carlos
Borcosque, amb Amalia Bence (1944); les més conegudes, la de Victor Saville (Twenty-four hours in a Woman´s Life),
amb Merle Oberón (la protagonista de Cumbres
Borrascosas), 1952 i la de Silvio Nazzarino (per a TV), amb Ingrid
Bergman-1961, i la versió francesa del 1968, protagonitzada per Danielle
Darrieux, dirigida per Dominique Delouche. Recentment el 2002, l´actriu i
guionista francesa, Agnes Jaoui ha protoagonitzat una nova versió (24 heures de la vie d´une femme,
dirigida per Laurent Bouhnik).

SILVIA MARSÓ. Una trajectoria envejable.

Era el ja llunyà
1983, quan una joveníssima Silvia Marsó (Barcelona-Poble Sec, 1963), que
cantava a la desapareguda Bodega Apolo i va estrenar-se com a jove vedette al´Arnau,
mentre realitzava els seus estudis de teatre i de cant, era escollida per
Narciso Ibáñez Serrador per participar en la tercera etapa (va repetir a la
sexta etapa, 1987), del popularíssim concurs-teatralitzat, Un, dos, tres…responda otra
vez (1983-84). La seva simpatia, polivalència (actriu-cantant-ballarina) i
agilitat mental, li van permetre un paper protagonista dins de les hosteses del
programa, sent  la contable. L´èxit
absolut del programa li va donar una gran popularitat i un especial afecte del
públic, que es manté encara avui i que la va portar a trasladar-se a
Madrid.  Silvia Marsó ha sabut mantenir
una continuada i creixent trajectòria com actriu, elegint en tot moment i
seguint formant-se paral.lelament. Va saber anar evolucionant d´acord a l´edat,
deixant enrere el seu juvenil encant, per anar-se endinsant en treballs de més
complexitat i anar abordant l´edad madura, treballant alternativament la
comèdia, el musical i el drama, la televisió i el cinema. Ha estat dirigida per
Adolfo Marsillach (Compañía Nacional de
Teatro Clásico), Andrés Lima, José Tamayo, José Luis Alonso, Jaime Chavarri,
Esteve Ferrer, Natalia Menéndez, Sergio Peris-Mencheta, entre d´altres i per
Miguel Narros, protagonitzant Yerma, muntage que vaprotagonitzar al Teatre
Tívoli, fa quatre anys en la seva darrera visita escenica a Barcelona.   

Ha estat
aconseguit els premis com a millor actriu, Rojas de Teatro per El zoo de cristal-2016 i Casa de Muñecas-2010 (també premi
Ercilla), premi Ercilla-actriz revelación per Búscame un tenor-1986 (la varem poder veure al Teatre Goya) i
Recoletos-Melià, per Yerma-2012. Va
ser finalista Fotogramas de Plata, com a millor actriu de teatre, per La gran
sultana-1992 i Doña Rosita la soltera-1998
i nominada al premi Mayte-1995, per Tres
mujeres altas.

Com a productora
teatral ha estrenat Tres versiones de la
vida, de Yasmina Reza (que varem poder veure al Teatre Apolo de Barcelona,
el 2007), Aquí no paga nadie, de
Darío Fo (2004) i La puerta de al lado,
de F. Roger Lacan.

Com a actriu i
cantant se la va poder veure per darrera vegada a Te quiero, eres perfecto, ya te cambiaré (Premi Max 2001 al millor
espectacle musical), on compartía escenari amb Carme Conesa (actualment també a
Barcelona, protagonitzant al Teatre Coliseum el musical de La Familia Adams).

Al cinema
destaquen les seves interpretacions a Solo
Química, d´Alfonso Albacete  (2015), Gente de sitios, de Juan Cavestany
(2013), Mi pasión por David, d´Ivan
Zuluaga (2012); Conspiración, de
Pedro Olea (2012);  La Criada, de Javier Fernández Caldas (2011); El género femenino, de Carlos Benpar (2011); Los muertos no se tocan, nene, de José Luis García Sanchez amb guió
de Lalo Azcona (2011); Pájaros muertos,
de Guillermo i Jorge Sempere-2008;  My
way, de José Antonio Salgot-2007; Cuadrilátero, de José Carlos Ruiz-2005;  Amor,
curiosidad, prozak y dudas (2001), de Miguel Santesmases; Nosotras- Dones, òpera prima de Judit Collell-(2000) i La madre muerta, de Juanma Bajo Ulloa (1994).

A la televisió
va participar com a presentadora a programes com Los sabios (1985-86) i Telecupón
(1990) i com a actriu ha tingut interpretacions destacades a programes com La
comédia musical española (1985) series com Cuéntame,
Velvet, Gran Hotel, Gran reserva, El
origen, Ana y los siete, Canguros, Mar de Dudas i Dones d´aigua.

www.silviamarso.com

Text: [email protected]