Crònica del primer dia

Als músics Za! i a la companyia LosCorderos els uneix sobretot una creativitat desbordada, les ganes d’explorar, de desmuntar tot codi convencional per trobar noves possibilitats d’expressió. Són un sincotró on posen milers de partícules i remenen fins que esclaten i prenen forma paraules, sons, gestos, músiques, danses, històries. No són uns músics que acompanyen uns actors, ni són uns actors que es belluguen al ritme dels músics. Edu Pou i Pau Rodríguez (Za!) juntament amb David Climent i Pablo Molinero (Corderos) comparteixen el gust pel joc explosiu, el ritme, la intensitat, l’abstracció i l’humor. Plegats fan un tot on no predomina res i on hi és tot. 

Assistir a com es va creant un espectacle sempre és una gran experiència, també quan es tracta de teatre convencional, anar veient com un text pren forma i vida. Però en el cas del teatre de creació, és ser testimoni d’una mena d’acte sagrat, màgic, perquè es crea partint de zero. Per sobre dels talents individuals, els objectius marcats, els materials treballats, s’alça una cosa amb vida pròpia. I això és fantàstic! L’artista ha de tenir una enorme creativitat per fer-ho. I ser valent per creure-hi i defensar-ho dalt l’escenari.

El procés de creació d’aquesta nova proposta va començar el gener a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, on vam assistir al primer assaig que feien complet, trenades les escenes sorgides de les improvisacions inicials, els textos depurats, els moviments, els sons seleccionats de tot el que han treballat fins ara. És el moment d’analitzar aquests resultats per continuar polint i anar afinant cada cop més.

Quin és l’inici d’on sorgeix tot? Qui són els afasians del títol de la peça? D’entrada el mot ens remet a “afàsia”, un trastorn neurològic relacionat amb el llenguatge i la percepció, però no en diuen “afàsics”, sinó que n’inventen el gentilici, com si fossin una tribu nascuda a Afàsia. I és que el punt de partida va ser el de les malalties mentals: qui és boig?, l’estrany, el diferent de la majoria -la família, la tribu- és boig?, qui és normal?, l’artista que fa coses per a molts incomprensibles és boig?, el científic que diu que la terra és rodona, també? “Aquests van ser els ingredients inicials per posar-se a cuinar aquesta paella -explica Pau Rodríguez- i que han donat peu a moltes reflexions que són a l’obra, no en termes de crítica, ni de divulgació, ni narratius, simplement en termes abstractes. A nosaltres ens serveixen com a marc de treball per establir el nostre camp de joc.” I és que ells mai no pretenen desenvolupar una tesi.

Què passaria si tots els membres d’una tribu tinguessin una mateixa malaltia? Ells es considerarien malalts? Els afasians no tenen concepte de ‘jo’ i aquí són representats amb un treball meticulós del text, càntics com mantres, moviments unísons, sincronitzats i desincronitzats. Però la gràcia és que tampoc sabem exactament qui són en cada moment. Com ens diu Edu Pou: “Un dels punts de partida era sempre jugar a no deixar ben clar qué som. Així que sembla que som una cosa, intentem tornar a canviar la perspectiva. Un es pot preguntar: Són quatre tarats que els han tancat? Quatre que vénen d’una tribu? Quatre extraterrestres? Quatre persones que vénen del futur, o quatre científics que porten anys tancats investigant i que ara han d’explicar les seves conclusions?”.

D’aquí ve el subtítol “The last conference”, perquè l’obra és farcida de tot un univers científic tan empíric com al·lucinant: que un electró pugui trobar-se en dos llocs diferents alhora, que si el gat de Schrödinger és viu i mort al mateix temps… “Clarament estem exposant coses de la filosofia quàntica, que per a nosaltres té moltes possibilitats -explica Pablo Molinero-. Tot això de les dimensions, és com un món una mica boig però molt ric.” “La majoria de coses que diem són certes -hi afegeix David Climent-, l’únic que això només ho sabrà un iniciat o un científic superposat en el tema. Però és curiós que semblen coses molt delirants i en canvi estem utilitzant dades que són reals.”

“Quan fas un experiment -diu Climent- normalment no saps quin resultat tindràs. Pots tenir alguns objectius, però el nostre objectiu és que la gent viatgi amb nosaltres.”

Inspirador, divertit, amb imatges impactants, trepidant i alhora hipnòtic, ben pensat i ben fet al capdavall, un viatge que sens dubte promet i que us recomano que no us perdeu per res del món.

Anirem seguint com evoluciona “Afasians – The last conference” en properes cròniques.

CRONOLOGIA. Després de l’espectacle conjunt que van crear el 2012, “Es perimental”, la companyia teatral loscorderos.sc i la banda musical Za! tornen a treballar junts en aquest nou projecte. Després de mesos de feina des que el mes de gener del 2016 es van posar mans a l’obra recollint materials, provant idees, experimentant, el 14 abril van fer el primer assaig complet, Fàbrica de Creació Fabra & Coats, Barcelona. L’11 maig, a les 20h, faran primera presentació al públic del treball en creació, al Cicle Noves Escenes de La Pedrera, Barcelona; els dies 15 i 16 juny, serà la preestrena dins Tercera Setmana, Festival d’Arts Escèniques de València.