De fa un temps, Los corderos es mouen per una rampa sense frens. El seu teatre físic ha saltat de pantalla i s’ha convertit en un teatre experimental amb fisicitat, molt de text amagat entre els acudits i els jocs de paraules (que podrien evocar als de Jordi Oriol) i que viatgen més enllà de la raó. Si a Temporada Alta eren La banda de la fi del món, ara són els Afasians, una mena de tribu que es mou pel Temps/espai al seu lliure albir només responent a la dictadura de la ciència. Però, experts com són, han a pres a fintar-la i a riure-se’n per transformar-se de partícula obedient a ona cool, que surfeja tot el que se li posa per davant.

El duet de Loscorderos compta, altra vegada amb els Za!, una parella musical punk, que no accepta cap limitació ni llei d’ordre civil. Ataquen amb tot, però amb una comicitat divertida, empàtica, per reivindicar l’aprenetatge a saber viure fora del món convencional. I ho utilitzen un element aparentment tant antipàtic a escena com és la ciència quàntica.

Només alguns exemple. Parlen fragmentant i unint paraules entre tots quatre o llegint de dreta a esquerre el text. Ells diuen que formen part del gat de Schrödinger, aquell que és tancat dins d’una caixa i que, si no s’obre, té la capacitat de ser viu i mort. (Un binomi trampós que ja feia servir el mag d’A teatro con Eduardo (Lliure, 2016) del dramaturg italià Eduardo de Filippo, per cert). Si ells formen part de la partícula del gat mort i el temps és un element volàtil per a les ones eternes, ells són la vuitena vida. La seva nova presència  segur que és la més divertida i esbojarrada, amb un insòlit repertori musical que va del Purpel “cat” de Prince al Mi “gato” me lo robaron de Manolo Escobar. Genial! Volem teasers penjats a Internet per recuperar els hits de la peça (inacabables).

 “Se valora, se valora”, repeteixen mecànicament abans de fondre a negre l’escena!