Crònica del primer dia

A l’assaig es
nota una estructura motora clara que han adoptat els vuit integrants d’aquest
experiment de creació col·lectiva i horitzontal, on la veterania serveix per
escoltar millor.

L’estructura funciona
amb fluïdesa, és un engranatge rapidíssim que crea figures, volums, dinàmiques
energètiques brillants i una riquesa de personalitats evidents dins el grup
sempre cohesionat.

En aquest
engranatge que conformen els ballarins, les direccions canvien a una velocitat
accelerada mentre una imatge es transforma en una de completament diferent en
el simple gir que significa el passi a la frontalitat d’un intèrpret nou, i
d’aquest a un altre i després a un altre, generant una força centrífuga que
empeny braços i cames enfora, mentre una de centrípeta els manté sempre units.
És com una cursa de relleus interna que ens parla de la dificultat d’atrapar
l’instant.

L’exercici conceptual
del qual partien, de fer zoom in i zoom out en el funcionament d’organismes
naturals, té una plasmació visual que la transcendeix. Els ballarins s’han
convertit en molècules d’una entitat major que serveix per descriure moviments
socials igual que estols d’ocells.

La música encara
no està tancada, però es nota com aquesta dinàmica grupal s’encomana dels
ritmes i les emocions harmòniques, ressonant amb elles, ampliant-les. Encara
està creixent.