Cal advertir els futurs espectadors que l’obra ‘Top Model’ enganya des del primer moment. Hi ha enganys de bona fe, com aquest. Mentre tot sembla que anirà d’un speaker o predicador de masses capaç d’entabanar els més llestos a partir del mètode d’una tal Fundació Max per desterrar el mite de la bellesa, la cosa va transformant-se en un recull de situacions estrambòtiques dels tres personatges en esquetxos que van pujant de to, fins que la trama fa un gir inesperat i agafa aires de thriller sense perdre en cap moment el seu punt de comicitat.

L’entabanador és Max (Pep Cruz), un personatge que fa creure a l’auditori que fa només quatre dies era un bíceps escultòric de Play Boy, amb imatge testimonial a l’escenari, i ara ha aconseguit enlletgir físicament fins a extrems insospitats. Tothom busca la felicitat com millor li plau. I Max confessa que és feliç en el seu nou estat de lletjor. Per certificar-ho, compta amb dos còmplices (ell, Jordi Coromina; ella, Anna Azcona) que continuaran entabanant també els espectadors, convertits tots en pretesos voluntaris assistents a la trobada del gurú. (…)