Interessant proposta de Romeu i Julieta al Teatre Akadèmia. És una proposta que no estalvia drama: la sessió s’allarga fins ben entrades le sdues hores i mitja (comptant els cinc minuts de pausa). Però, per estranmy que pugui semblar no són gens sofertes (i això que les cadires de la sala no siguin precisament butaques). És un bon treball dels protagonistes (Romeu i Julieta), molt ben acompanyats per un repartiment que dóna l’energia, el moviment, el joc escènic. El director, fill de la família dles Propeller, ha sabut transmetre aquesta manera coral de fer teatre, tot i que a l’escena hi siguin els imprescindibles.

Si la por de les diverses veriosns de Romeu i Julieta és veure una noia verge, tova, sense més esma que cantar la bellesa i la honradesa del seu amat secret, ara es veu una noia que lluita contra les contradiccions. Que estima fins a la mort. Que s’atreveix a contradir i que la reconciliació no és més que un nou engany per fer el que li dicta el cor. Romeu, en canvi, cedeix una certa força per compartir-la amb Julieta. Segueix igualment enamorat i procura treure’s de sobre les rancúnies familiars però l’odi i la venjança l’encegaran i el duran al pitjor dels destins.

Si la primera part és un punt cridada degut a la lluita i les bromes d’amors, és en la segona part on la subtilesa, el gest, el silenci guanyen la partida. Sembla que el vers no constrinyeixi, i les interpretacions són més emocionals, de pell de gallina, gràcies a la proximitat que permet la sala. La peça acaba teòricament estada el 12 de gener. Ja cal que prorroguin o que busquin nous espais, també tant buits com eficaços a, per exemple, el Festival Shakespeare dels propers mesos. Una petita perla.