Diu el crític teatral anglès Michael Billington que quan el 1975 va veure per primera vegada l’obra ‘Terra de ningú’, de Harold Pinter, va pensar que els dos protagonistes, Hirst i Spooner, li van semblar les ombres del mateix autor. Gairebé quaranta anys després, si el mateix Pinter no ho hagués desmentit posteriorment, un diria que la sensació primera que n’extreus és la mateixa. És a dir, que Harold Pinter (Londres, 1930 – 2008), com tantes vegades s’ha vist, ens la juga. I amaga tant com pot que, en el fons, no fa res més sinó autointerrogar-se i autoflagel·lar-se per boca dels seus dos personatges principals. Però, ¿qui gosa a aquestes alçades, i encara més quan Pinter ja no hi és, d’esmenar la plana de qui va ser distingit, al final de la seva carrera, amb el premi Nobel?
  El que sí que és evident és que una obra com aquesta de Harold Pinter requereix dos pesos pesants per interpretar-la. I el director Xavier Albertí els ha trobat: Josep Maria Pou (Hirst) i Lluís Homar (Spooner), sense oblidar també que hi ha dos secundaris que hi juguen un paper important: Ramon Pujol (Foster) i Brigos (David Selvas). Quartet de luxe. (…)