A un món molt diferent ens transportava la companyia Ponten Pie de Sergi Ots. Per això calia caminar fins un dels límits de Tàrrega on un autobús ens transportava fins al poble veí de El Talladell, mostra preservada de l’Urgell de pedra i agrari. Allà encara calia travessar el poblet, caminada que vam fer ja de nit, per arribar fins a un local que encabia la cabaneta de fusta on, d’un en un, els vint espectadors vam entrar acompanyats per una actriu. Abans però ens posava un abric doble fet de parracs de pells. Dins la cabana fred i una mena de màquina de filar, que una altra intèrpret feia funcionar; la sorpresa darrera les finestres de la cabana que s’obrien per mostrar històries quotidianes ambientades totes elles en el fred, en la neu, en el vent glaçat: Ârtica representa un univers de conte exòtic, perquè per als mediterranis el fred és exotisme, que trasllada la reflexió sobre el perquè de la pèrdua de la capacitat de meravellar-nos en fer-nos adults.