Paraules que trenquen ossos

El bosc, 9 de novembre de 2024

La foscor aguditza els sentits. És inevitable: quan hi deixem de veure, el cos es posa en alerta d’altres maneres. Activa mecanismes que ens fan sortir de la zona de confort. Posar l’atenció on no acostumem a fer-ho és un exercici curiós. Curiós i interessant. Com ens relacionem amb l’entorn en plena nit i al mig d’un bosc, pot ser la porta d’entrada a reflexions sobre el nostre dia a dia. Aquesta és la premissa de la proposta escènica Paraules que trenquen ossos: una passejada pel bosc, de nit, en comunitat, connectada i amb un fil conductor de llegendes del territori. L’objectiu és ambiciós: perdre’s al bosc per poder-s’hi trobar.

Un dissabte a la nit a Montjuïc. El punt de trobada és el Jardí Botànic, però en comptes d’entrar-hi, una vintena de persones ens endinsem per un caminet fosc. Comencem a caminar per un corriol que fa pujada i no veiem on va. Abans, però, hem hagut de donar els nostres telèfons mòbils a canvi d’un altre dispositiu. Un mòbil connectat entre totes les persones que assisteixen a l’espectacle. Des d’allà és des d’on unes veus misterioses (el bosc? el vent? les dones d’aigua? la nostra consciència?) s’aniran comunicant amb nosaltres. 

A partir d’aquí, l’experiència durarà una hora i estarà plena d’estímuls visuals i auditius. Una forma diferent de crear xarxes d’interconnexió amb persones desconegudes. Persones desconegudes i el bosc. Un bosc curiós. Un bosc de ciutat.

Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)