Temis

Teatre de Salt, Festival Temporada Alta, 27 d’octubre de 2024

Què és teatre? Segurament aquesta resposta no seria la mateixa per tothom; però el que estar clar és que el què fa Bonobo a Temis és teatre en majúscules. Temis té història, interpretació, entreteniment, crítica social, escenografia… un pack complet que no descuida detall en cap dels aspectes essencials.

Temis és la tercera part d’una trilogia que començà amb Donde Viven los Bárbaros (2015) i continuà amb Tú Amarás (2018) on la companyia xilena ens mostra tota la seva essència i capacitat. Aquesta darrera peça està escrita per Pablo Manzi i codirigida per ell mateix i Adreína Olivari – tots dos intèrprets de la peça, juntament amb la resta de la companyia -.

Es representa una ficció que, oscil·lant entre l’humor i l’absurditat, ens porta a una trobada de quatre germans, els quals coneixeran una germana de qui no tenien constància. La recepció del nou membre de la família capgirarà les dinàmiques del negoci familiar, acomodat entre els pensaments capitalistes, pràctiques inclusives i antidiscriminatòries. I vet aquí un dels punts forts de l’obra: la crítica social que, d’una manera subtil i sense caure en tòpics, mostra les contradiccions humanes i convida a la reflexió sobre diversos temes, com la protecció dels drets dels treballadors, inclusió de col·lectius minoritaris, la religió (amb un intercanvi d’opinions en escena espectacular) i, com a eix de tot l’argument, la justícia.

La interpretació combina diàlegs amb breus monòlegs, deixant espai per la interpretació més teatral. Tot i que el text és l’element més important, és interessant analitzar els silencis i les mirades entre els personatges. La resta d’elements acompanyen, però no eclipsen. L’escenografia és senzilla i pràctica, evoluciona al llarg de l’obra amb una elegant combinació de llums i algunes ombres.

Temis són una hora i vint minuts de funció que passen volant. L’humor, la sàtira i la ironia mantenen l’espectador entretingut, garantint que sigui una obra lleugera i gens feixuga, malgrat la càrrega de missatge social que conté. Quan acaba la funció, surts del teatre de bon humor perquè has rigut i t’han entretingut. De camí de tornada, penses en els missatges de l’obra, que et fan reflexionar sobre haver vist una peça ben construïda i reflexionada.

Eduard Cabezudo