CRÍTIQUES #NOVAVEU

La tercera fuga Teatre Nacional de Catalunya, 15 de maig de 2025 En un present on les guerres i la violència són el pa de cada dia, mantenir la humanitat és un repte majúscul. Cal aturar el ritme frenètic amb què consumim informació, posar nom a les …

La mare, el dimoni i jo és l’obra autobiogràfica del comediant Oriol Grau. És una peça que ens proposa un viatge per la naturalesa dels somnis i objectius propis: des de la bellesa i il·lusió de la creació del somni; l’èxit i assaboriment dels fruits…

Worms és la nova història que ens porta la companyia Las Clitorianas a la Sala Fènix. Definiria l’inici de l’obra com una declaració d’intencions, on la companyia atrapa l’interès del públic i ja li genera les primeres preguntes gràcies a l’aparició …

La bellesa esmorteïx el soroll de la violència, de la injustícia, del dolor que, de vegades, malmet la vida. Per això, des del teatre on es refugien les protagonistes de Fins que acabi de ploure no se senten els bombardejos i, per un moment, pareix q…

Com cada dia, t’aixeques i vas a treballar, perquè toca. Obres la peixateria que has heretat, perquè toca; atens, amablement, les clientes, no gens fàcils, perquè toca. I així amb tot. I si el que toca et toca la moral? I si estàs fins al mero del qu…

El pati d’Amada és un refugi d’amor, que la sala Badabadoc acull molt encertadament, amb delicadesa i calidesa. La banda sonora, només començar, ho anticipa, sona Paraules d’amor, de Serrat, i de seguida la nostàlgia es fa present, una nostàlgia amb …