La torre dels somnis

Gran Teatre del Liceu, 23 de juny de 2024

Entrar al Liceu és com entrar en un altre món; les grans i majestuoses escales que et conviden a accedir-hi, cada detall que les fa ressaltar. Encara fa més respecte la platea amb l’imponent escenari a pocs metres de la primera fila. I tot això culmina si l’espectacle que esperes veure, assegut en una butaca comodíssima, és La torre dels somnis.

Immersos per l’òpera i el circ, descobrim les músiques de Puccini. Ell va ser un dels més grans compositors de l’òpera italiana entre el segle XIX i XX, no seguia el model canònic corresponent a la seva època. Va escriure peces com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904) i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Gràcies al director d’escena Lluís Danés i a la direcció musical de Sergi Cuenca, es materialitza aquest recull de composicions i ens fa endinsar en noves facetes artístiques.

Mai abans hagués pensat que quedaria hipnotitzada per l’òpera i el circ. Juguen amb les emocions i et transporten a la torre dels somnis, on els respectius habitants han de defensar els seus somnis davant dels interessos més foscos.

Crec que no cal evidenciar que l’actuació va ser espectacular perquè cada matís de la coreografia, que ha estat pensada per Carles Berga, era una sorpresa per l’espectador, és per això que fins i tot li podria atribuir l’adjectiu de commovedora. 

Mentre escoltava “Nessun Dorma” vaig desenvolupar la síndrome de Stendhal, el meu ritme cardíac va augmentar igual que la meva extrema felicitat i els aplaudiments, que anaven in crescendo al pati de butaques.

Em va captivar el vestuari, confeccionat per Mercè Paloma, que mantenia una estètica fantàstica. Això i el constant moviment sobre l’escenari podria fer pensar que és una representació per a nens, però jo no ho trobo compatible. Em va sobtar creuar-me’n tants pels passadissos, fins i tot algun es va fer notar entre el públic, i això va fer que, més del que els espectadors desitjàvem, es desinflés la bombolla que ens envoltava.

Tot plegat, va ser una gran experiència que m’agradaria repetir. Aconsello donar, sempre, una oportunitat a tot el que ens ve de nou. Amb aquest espectacle he entès que cal perseguir allò que desitges per ser feliç, ser conscient de qui ets, cap on navegues i com ho fas. Que cada un ha de construir i liderar la seva TORRE DELS SOMNIS.

Àfrica Bonet-Ragel @afriicaa_br