Primer text de la Mary Julià
L’alegria que passa
Teatre Municipal de Girona
Quina relació tenim amb la vida fabril? Què en coneixem? Podríem dir que és una vida complicada, monòtona i amb esperit de supervivència? O, simplement, una peça primordial per la vida actual? L’obra ens ensenya la degradació de la vida monòtona, on l’alcalde que governa el poble governa, també la fàbrica del poble. Un lloc regit per les normes i per la perspectiva d’allò que és correcte i essencial, segons el major. El nou projecte musical de Dagoll Dagom, és una gran font d’inspiració, ideal per respirar aquest aire d’empoderament i conducta per aquells que busquen la bona feina. L’alegria que passa és una adaptació de l’obra de Santiago Rusiñol del 1899, del mateix nom.
La caracterització dels personatge, arquetípics de l’any 1899, capta l’atenció del públic. La dona artista que se sent prostituïda i manipulada, la dona que ha d’evolucionar de forma freda per uns fets imperdonables, l’home que va amb peus de plom per la vida, l’home que veu els fets i no és capaç de veure la veritat fins que no la viu i l’entén amb profunditat, i també l’home que ha de regnar per força, ja que això és el que la mateixa societat vol. Tots els personatges són creats des d’un punt de vista profund, degradador i comprensible pel públic.
La producció musical ens dona aquesta imatge d’èpica reflectida amb la immensitat emocional de les peces musicals. L’obra té un repertori de dinou cançons, com Ocell de fang, Poble gris, L’alegria, juntament amb altres cançons. Resulta molt interessant que els mateixos actors fan l’acompanyament de les cançons, és a dir, que la música és en directe.
L’escenografia, tot i que era senzilla visualment, tenia molt joc. Tant amb l’escala mòbil, com també el joc dels instruments, la tanca del final de l’escenari i la porta d’entrada i sortida. La imatge d’una pista de bàsquet que dona a entendre que som al lloc de reunió per tots els ciutadans.
El vestuari és el que més desquadra, ja que la caracterització del vestuari no indica l’època correctament de l’obra original. El vestuari vol donar una idea moderna de l’obra, cosa que dilata la imatge visual d’aquesta. La Lina té un vestit curt amb un acabat de faldilla amb plecs (vestuari més actual). La Zaira duu un vestuari més aràbic. El Puck porta un vestuari més tipus mosqueter. Aquests vestuaris no ens donen aquesta visió d’antiguitat, sinó una combinació de moltes èpoques i llocs diferents que desenfoquen l’època de l’obra.
Mary Julià
