Tanzània
Teatre Borràs, 20 de febrer de 2023

Tothom té a dins un desig que vol aconseguir, però ajuntar l’anhel i la realitat és molt complicat. Sempre ens volem atrevir a viure més i al mateix temps ens fem enrere. El pitjor enemic som nosaltres mateixos: per por i inseguretat perdem coses molt valuoses que desitgem.

El text de l’Anna Bofill fa pensar que no tot s’ha de perdre, que tot pot tornar. L’esperança i les ganes de sentir goig donen joc a parar i pensar si hi ha alguna cosa més que ens quedi per fer.

Jugant amb l’escenografia senzilla – quatre cadires, una escala, una cadira de rodes- ens endinsem en la vida de la Montserrat (Margarita Ponce). Ens explica que va conèixer el Josep i va tornar a creure en l’amor, la joventut i la bellesa. Però ella mateixa no és deixa fluir, s’impedeix el dret de gaudir. Al jutjat, per renovar el passaport amb la jutgessa que li gestiona (Elena Alcalde), reflexiona sobre com el seu dia a dia la necessita i decideix posar fi al pensament. Aconseguir veure el que vol veure.

Un espectacle que em va fer gaudir i analitzar-me a mi mateixa. Potser em jutjo per prendre una decisió difícil, però cada cop que ho pensi intentaré no penedir-me ni fer-me enrere.

Àlex Grande