Grease
Teatre Tívoli

Tenir l’oportunitat de veure els millors musicals de la història del cinema adaptats al teatre és una experiència recomanada per a qualsevol persona. Si bé és cert que aquesta afirmació pot produir certa controvèrsia, crec que qualsevol persona que va a veure una representació teatral té el propòsit de passar una bona estona. D’aquesta manera, els musicals funcionen adientment en aquest aspecte. I si aquest musical és una història tan estimada com la de Grease, l’èxit gairebé és assegurat. I així ho aconsegueix la nova adaptació del mític musical dels anys setanta que actualment resideix al Teatre Tívoli de Barcelona.

Per aquelles persones que encara no hagin tingut el plaer de conèixer Grease, tracta de la història d’amor d’estiu entre dos joves personatges, Sandy i Danny. Tots dos protagonistes estan amoïnats per la idea de no tornar-se a veure fins que el destí els fa retrobar coincidint en el mateix institut. La història avança mostrant com els influencia aquest fet a tots dos, com a individus i com a amants. Una història caracteritzada per l’alegria, la joventut i la cerca de trobar-se a si mateixos i el futur que volen triar.

L’adaptació a llenguatge teatral s’ha fet amb molt de gust. Quan es fa una adaptació d’aquest tipus d’una producció tan coneguda, de vegades es generen massa expectatives i corren el risc de decebre al públic més exigent. En canvi, no és el cas d’aquest espectacle. Respecten l’essència de la pel·lícula i a la vegada, enriqueixen la peça amb recursos teatrals com posades en escena molt atractives. És molt interessant veure com a partir d’una senzilla plataforma giratòria aconsegueixen fer els canvis d’escenografia de manera tan orgànica. La música en directe afavoreix que el públic no s’estigui quiet al seu seient i abraça el ritme dinàmic que marca el mateix espectacle. Si bé és cert que no és una història dramàtica, les interpretacions tan fidels i les veus dels cantants principals interpretant les cançons més icòniques, va fer emocionar amb intensitat als espectadors. Aquest fet es va traduir en forts aplaudiments cançó rere cançó. La frescor que transmeten les coreografies, la bellesa dels vestuaris o l’energia dels intèrprets, provoca que siguis conscient del grau de qualitat del qual disposa l’adaptació. Tanmateix, és fàcil tenir present la percepció del mèrit que té obtenir un resultat d’aquesta magnitud.

És probable que davant del fet que sigui un espectacle de gairebé tres hores de durada impressioni a les persones menys familiaritzades amb l’hàbit de veure teatre. No obstant això, la realitat és ben diferent. Surts del musical amb la sensació de voler quedar-te perpètuament al pati de butaques amb l’alegria que només aquestes produccions són capaces d’infondre’t. I és que, que bonica seria la vida si visquéssim en un musical. D’aquesta manera convido que els fanàtics d’aquest mític musical s’animin a veure aquesta versió en castellà, i que els que encara no ho són, es plantegin anar per enamorar-se’n com ho varen fer Sandy y Danny.

Tatiana González
@escenicaenbcn