La meravellosa família Hardwicke
La Villarroel, 27 de setembre de 2022
La meravellosa família Hardwicke ha fet les maletes i ha vingut per primera vegada al nostre país a visitar Barcelona. Ho ha fet de la mà de David Selvas, en una adaptació fidelment traduïda per Cristina Genebat. El text de Christopher Durang, que va estrenar-se a Nova Jersey l’any 2012 sota el nom Vanya and Sonia and Masha and Spike, va arribar l’any següent a Broadway i es va endur el premi Tony a la millor obra.
La peça de Durang és un homenatge a Txèkhov, del qual n’aprofita personatges i escenaris per explicar-nos la història d’una peculiar família d’artistes (i artistes frustrats). No és doncs casualitat que els protagonistes siguin tres germans, en Vanya (Albert Ribalta), la Masha (Marta Pérez) i la Sonia (Carme Pla), que parlin del seu hort de cirerers o de l’amenaça de perdre la casa on han crescut junts. A l’equació familiar hi sumem la Cassandra (Lide Uranga), una vident que els ajuda a cuidar la llar, i l’Spike (Alejandro Bordanove), la nova conquesta amorosa de la Masha. En una visita d’aquesta última, que ja no viu a la casa de la seva infància, tota la família i la veïna, la Nina (Paula Jornet), se’n van a una festa de disfresses. Junts passen una nit curiosa i un encara més curiós endemà, on el Vanya organitza una lectura dramatitzada de l’obra de teatre que està escrivint.
Tot i que el text de Durang és enginyós i curiós, a estones resulta bastant banal i la poca transcendència allunya l’espectacle de l’espectador. Així i tot, l’obra funciona moltíssim i en un principi és difícil entendre per què. Però resulta que el gran èxit que té la Meravellosa família Hardwicke és degut al repartiment que David Selvas ha escollit per l’ocasió. Elecció de precisió quirúrgica amb l’objectiu de trobar la recepta infal·lible per portar aquest text a l’èxit.
Acompanyats d’una escenografia molt realista que encabeix una casa de dues plantes dins el “petit” escenari central de la Villarroel, David Selvas ha ajuntat les bèsties escèniques de T de Teatre amb noms ja conegudíssims com el de la Paula Jornet, una veterana de La Brutal que combina el seu projecte musical amb la seva carrera d’actriu. Ha comptat també amb Alejandro Bordanove, a qui cada vegada veiem més i a qui cada vegada volem veure més, perquè no hi ha personatge, per molt diferents que siguin els papers que ha encarnat els darrers anys, que no encerti a la perfecció. I evidentment no podem deixar de mencionar l’estimadíssima Lide Uranga, una habitual de la Villarroel, professional de l’humor tendre i de la ironia punyent.
Tot plegat és una exhibició de talent interpretatiu que dona forma a un text que d’entrada podria percebre’s com a massa superficial. La senzillesa de la història i de les accions fa que sembli inevitable distreure’s i perdre l’interès, però les actrius i actors t’ho impedeixen. És l’èxit del càsting ideal.
Maria Pujol Cortada
@mariapuco_