• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • El silenci dels telers
  • /
  • Teixir a la perfecció
CRÍTIQUES #NOVAVEU

El silenci dels telers

per Andrea Cuevas
Phpthumb Generated Thumbnail 13
imagen placeholder
PER: Andrea Cuevas
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Teixir a la perfecció

Publicat el: 11 de febrer de 2022

CRÍTiCA: El silenci dels telers

Primera crítica de l’Andrea Cuevas Garrido

El silenci dels telers
El Maldà, 1 de febrer del 2022 

La idea original d’El silenci dels telers prové d’un llibre de la historiadora Assumpta Montellà, obra que dona títol a l’espectacle que s’ha convertit en teatre gràcies a la producció de la mateixa actriu Maria Casellas, la direcció de Ferran Utzet i la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.

La Pilar i la Carme (Maria Casellas i Andrea Portella) posen cos i veu a generacions de dones que van viure a les colònies tèxtils catalanes a finals del segle XIX. L’espai temporal de l’espectacle fa un recorregut d’uns cent anys d’història fins a finals del segle XX, des de l’inici de la indústria catalana, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra.

 La proposta escènica es fa a través d’una petita maqueta que les actrius munten i que esdevé la colònia tèxtil on ocorren les històries de les treballadores. Allà hi veurem els edificis que formen una colònia: la fàbrica, l’església, les cases i el riu. Entre el soroll dels telers trobem a dues treballadores de la fàbrica, amb personalitats molt diferents, però amb el mateix estil de vida: treballar i viure a la colònia de l’amo que les controla i s’enriqueix a costa d’elles.

Ambdues intèrprets fan un treball minuciós i exquisit de moviment a l’hora de teixir, ja que sense cap recurs material aconsegueixen aparentar-ho com si tinguessin un teler al davant. Podem saber de què parlen quan treballen, tant si els hi llegim els llavis, com si llegim el text que apareix en pantalla, que també situa l’època històrica on transcorren els fets dins i fora la fàbrica.

 Lluny de ser una peça moralista es tracta d’un viatge que permet conèixer què eren i com funcionaven les colònies industrials i quin era el paper de la dona en elles. Un rol desigual que encara dista d’haver assolit la paritat en la nostra societat. Les intèrprets fan una feina impecable que cal veure, perquè un cop acaba i s’encenen els llums, sembla que tot hagi estat un somni, però un somni real. Finalment, les actrius ens pregunten: qui, avui en dia, no voldria viure en una colònia tèxtil? I si hi tenim una feina i una casa assegurades?

Andrea Cuevas Garrido
tw: @andrea_cuevas_8 // ig: @andreacuevasg

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / El silenci dels telers

No hi ha crítiques relacionades

novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat