‘Entre Polièster’ es va veure al Festival Z de Girona el passat juliol. Una creació que ha estat el treball final de Grau de la Dolça Alcanyís i Macias i la Clàudia Vicens i Bartolí.

Set personatges, sis plantes, dues intèrprets, una tortuga i un núvol de cartó. Entre Polièster desborda imaginació. Litres de creativitat recollits amb humor i emmagatzemats en un recipient escènic molt personal. La peça que la Dolça i la Clàudia van presentar al Festival Z aquest juliol, és una peça teatral que combina monòlegs en un collage de situacions que permeten explorar diferents estats d’ànim, personatges, contextos socials, maneres d’abordar la posada en escena del text, el treball de l’espai, de les transicions i del moviment corporal.

Els textos són divertits i poètics. Es dóna l’espai buit perquè es desenvolupi amb calma el text i el personatge dins d’una escena que ens parla a través de l’imaginari. Els monòlegs se succeeixen intercalant les veus de les dues intèrprets però també tindran connexions entre ells. El món construït amb objectes, paraules i presència tracten un tema en comú: una voluntat de recerca sobre la vida. La nostra, la de tothom. Una perspectiva vital impregnada per la posició que ocupa un subjecte jove en una societat virtual, globalitzada, pandèmica, urbanita…

Tant la Dolça com la Clàudia es permeten expressar els dubtes, les crítiques, els desitjos i les ganes de fer, d’equivocar-se i d’aprendre. Ambdues semblen prendre consciència del seu impacte en la societat i també de la petja que aquesta deixa en elles. Els personatges són reflexos d’una mirada sobre el món actual, barregen matisos que porten a un desig de natura, però que transiten en un espai tecnològic i urbanita. El to de la peça no deixa mai de ser una barreja entre l’absurd, la crítica, la tendresa i l’humor. I l’ús dels objectes i l’escenografia corroboren la prolífica creativitat que comparteixen les artistes. D’aquesta manera, la peça esdevé gairebé un autoretrat a quatre mans, basat en les ganes d’explorar la creació teatral.

Decididament, Entre polièster no et deixa indiferent, et transporta a una subtil reflexió sobre la vida que supura tecnologia i la ciutat com a hàbitat.