Sphera, Humanhood
Sismògraf d’Olot 2021, 24 d’abril de 2021

Una catifa colossal i circular de color blanc al centre d’una plaça de braus. El públic assegut en òrbita perfecta sobre l’escenari blanc. Sobre una lluna? El sol brilla amb força des del cel. De sobte apareixen la parella de ballarins: Júlia Robert i Rudi Cole, Humanhood. Van vestides igual, igual que l’escenari. Si s’estiressin sobre el flonjo escenari, només veuríem dos caps, dues mans i dos peus nus. Són al centre, un davant de l’altra. De sobte, comença la màgia.

Amb una música hipnòtica, Humanhood ens presenta un espectacle que reflecteix la cosmovisió que van elaborant des de Zero (2016) i Orbis (2017). Els seus moviments són sempre curvilinis, flueixen en l’aire com pintura blanca que forma espirals, com onades en l’aigua. Els braços i cames serpentegen des d’un tronc que es corba segons on el moviment precisa que vagi. Els únics moments on semblaria que hi ha línies rectes és quan el Rudi i/o la Júlia salten sobre si mateixos com gotes sobre un bassal, però, si hom s’hi fixa, cauen i s’impulsen com una essa, com una molla. Una dansa precisa i conscient, però que sembla improvisada.

Humanhood ens presenten unes translacions i moviments críptics que aparenten estar en sincronia en uns moments i en altres semblen ser cossos errants. Conviden a investigar el sentit d’aquests moviments- Hi ha cap sistema? Hi ha gravetats influents? Què o qui provoca el moviment? Existeix la falta de moviment?- o a reclinar-se i admirar bocabadat l’espectacle astral com fa l’ésser humà des de fa mil·lennis. Tot val en aquesta peça de dansa que hipnotitza a l’espectador abans d’adonar-se que ja s’ha acabat.

Héctor Naranjo-Gàmez
@tiodelbarret / @hector_naranjo_gamez