Barbes de balena

El Maldà, 16 de setembre de 2020

El teatre Maldà ha arrencat temporada amb una reposició segura. Barbes de balena ja va rebre elogis de crítica i públic i per tant, tornar, vol dir oferir una altra oportunitat per gaudir-la. I és així, perquè és una proposta bonica i molt rodona. L’edició que es pot veure ara al Maldà ha passat pel filtre Covid gairebé sense haver de revisar ni un sol matís. A més, compta amb un equip lleugerament renovat, que, a falta de comparació possible, ofereix una dicció i veu excel·lents, que sempre vénen de gust.

Es veu que la rebesàvia d’una d’elles va ser la primera dona a llicenciar-se en medicina a l’estat espanyol. Un pretext petit però amb tant de pes els permet recórrer la vida de Dolors Aleu i Riera, i d’allà trepitjar segures per anècdotes de les àvies de totes, i d’aquí a la cotilla, la de llavors i la d’ara, i a la nova idea de peixos com a dones aparador. Semblen temes allunyats, però les creadores basteixen la proposta de forma molt visual, amb moviment i múrries metàfores. És una peça, doncs, amb ritme, àgil, segurament pels salts narratius que la defineixen, i per barrejar-ho tot amb música de veus i piano.

L’equip sencer de Barbes de balena, representades per les quatre artistes de l’escenari, complementen les seves habilitats i mostren, sigui fake o real, una compenetració que juga a generar imatges que fan vibrar el públic. El resultat és, sense cap mena de dubte, suau i bonic, però també molt ben lligat i minuciosament treballat. L’objectiu, aconseguir equilibrar i mostrar a la vegada tant innocència, des de records bonics i converses properes, com determinació, perquè hi ha molta força en recordar que tenim més memòria que els peixos.

Llegeix la crítica al site original.

Judit Martínez Gili

@CritCultural