Aquella nit

La Villarroel, 8 de gener de 2020

La Villarroel està d’estrena amb Aquella Nit. Una obra de teatre amb cançons de l’autor escocès David Greig amb música de Gordon McIntyre dirigida per David Selvas i protagonitzada per Ivan Massagué i Marta Bayarri. Aquesta posada en escena compta amb dos músics, Pere Jou i Aurora Bauzà, que estan tota l’estona presents fent que la música tingui la seva part de protagonisme en la dramatúrgia, on les cançons ens ajuden a explicar la història d’una manera concreta i particular.

El format és bastant diferent del que estem acostumats, el públic serà espectador d’una espècie d’assaig i error de com van anar els fets que ens volen explicar, amb la repetició, per exemple, d’algunes rèpliques quan un dels personatges no la troba del tot fidel a la història. De manera que els protagonistes són alhora narradors i personatges en una trama que avança plegada de sorpreses.

Midsummer, en el seu títol original, és una comèdia romàntica molt poc habitual perquè juga a trencar amb els tòpics d’aquest gènere seguint camins inesperats. L’obra se centra en la crisi dels 40 dels dos protagonistes que es coneixeran en una vinoteca per casualitat, ja que formen part de dos mons ben diferents: l’Helena és advocada especialitzada en divorcis i el Bob, amb aspiracions d’escriptor, es dedica a negocis poc legals per sobreviure.

L’escenografia té pocs elements però potents i ben utilitzats per generar sorpresa. Les interpretacions estan treballades des de la proximitat, sense artificis, amb un diàleg constant amb el públic, que intervindrà en alguna ocasió. És una obra que s’atura a la meitat de la vida dels personatges per fer-los un repàs del que han fet fins aleshores, cosa que pot ser molt cruel quan te n’adones que la majoria de les coses no han anat com esperaves o desitjaves. Tot i així deixa una porta oberta, com un bri d’esperança, a l’opció de canvi, la reivindica, és una opció que existeix i que la podem fer nostra deixant enrere la queixa, tanmateix no hi ha temps per a lamentacions, que les coses canvien a cada moment; fins que arriba un dia que canvien de cop.

Un espectacle que ens fa reflexionar sobre el sempre controvertit pas del temps i també ens fa riure, deixant-nos un regust que tant pot ser dolç com amarg, depenent de com et vulguis mirar les coses. Estarà en cartell fins el 7 de març i no descarto tornar-la a veure!

Joana Cortils