GiselleAuditori de Girona, 6 de desembre de 2019
El 6 de desembre d’aquest 2019 em vaig apersonar a l’Auditori de Girona per a veure Giselle sense saber molt què esperar. Tot i que m’interessa, no considero que hi entengui massa de dansa (en relació al teatre), i l’únic ballet que havia vist era un ballet rus molt clàssic.
L’experiència de Giselle tanmateix ha estat per mi la millor experiència que m’emporto d’aquest Temporada Alta. Moviments potents, creïbles, expressius, lligats al context en què es situa l’obra, al vestuari, a la il·luminació i en general a la força dels artistes que construeixen l’escenari.
Així Giselle de Dada Masilo consta d’una escenografia mínima, composta per:
- Una il·luminació molt simple però molt ben pensada, de tonalitats que sumen a l’experiència dels personatges i completen la història.
- Un vestuari discret, detallista, que unifica suficientment però permet que amb l’actuació no perdis mai de vista cap dels personatge. Potent quan necessita ser-ho i amb algun detall magnífic com les cues de les Willis que reforça totalment la coreografia.
- La coreografia en sí, que amb la seva potència omple i construeix l’espai.
Una coreografia plena d’humanitat, humor, gestualitat, solos i grups amb els que empatitzes i sobretot somni i força, molta força en el seu final.
Es comenta en l’abstract que la directora buscava donar una nova empenta a una història clàssica creant un nou vocabulari de moviment. Des del meu punt de vista ho aconsegueix, creant un vocabulari únic i extraordinari indivisible de la seva història. M’apunto el nom de Dada Masilo amb l’esperança de que em torni a regalar alguna vegada més aquesta màgia profunda que t’atrapa i t’enamora, una vegada més, de la dansa i el teatre. Molt recomanable.
Mar Cabarrocas@mar.cabarrocas