La tendresa, 8 de novembre de 2019Teatre Municipal de Girona
Centenars d’espectadors han pogut
gaudir de La Tendresa en el més pur
estat durant les múltiples i enèrgiques representacions d’aquest 2019.
Estrenada al Teatre Poliorama i exposada per tot Catalunya, l’obra (i el seu
equip) ha celebrat les 101 representacions després de l’actuació al Teatre Municipal de Girona. Una festa
als 101 moments plens de tendresa, d’amor, de desig, d’obsessió, però també d’enganys
i de desenganys, d’odi, de menyspreu i de rebuig cap al sexe contrari, de
mentides i de veritats, de discussions i de kafkianes lluites internes.
La comèdia escrita i dirigida per
Alfredo Sanzol, traduïda per Joan
Lluís Bozzo i adaptada per Dagoll Dagom i T de Teatre
gaudeix d’un èxit aclaparador. Això sí, l’enrevessada trama, els caricaturescos
personatges, i els eloqüents diàlegs s’ho valen. Una història shakespeariana de
101 moments d’intensitat, que ha estat reconfigurada seguint l’estil català més
genuí. Una obra ambientada a l’Anglaterra del segle XVI i traslladada
directament a la realitat més actual.
Sis personatges típics i tòpics s’acaben
trobant en una illa deserta, habitada només per ells: la reina Esmeralda d’Anglaterra
i les seves dues filles topen de cara amb un llenyataire marró i amb els seus
dos fills. Les primeres hi han anat fugint dels homes i de la seva mania de condicionar-los
la vida i robar-los la llibertat. Els segons hi han anat fugint de les dones, unes
bruixes controladores que no els deixen viure en pau. A partir d’aquí, el
conflicte està servit i la diversió més que assegurada.
Un curiós i entretingudíssim mixt de les comèdies de Shakespeare que ha comprès l’essència de les seves metàfores i jocs de paraules, sense oblidar, per descomptat, les recargolades trames plenes d’equívocs, sorpreses i embolics. Laura Aubert, Elisabet Casanovas i Marta Pérez han donat llum i color a les tres valentes princeses que lluiten per viure sense condicionants, mentre que Jordi Rico, Ferran Vilajosana i Albert Prat ens han captivat amb els tres llenyataires moguts per extremes passions.
Una obra on el pes representatiu recau sobre un diàleg de difícil execució. Una obra on les paraules vesteixen un escenari gairebé nu, i on tan sols unes cortines són còmplices de les confusions amoroses. Una obra que manté una lluita constant, formada per dos bàndols: les dones vers els homes. Una obra plena de tòpics i estereotips exagerats que, entre riure i riure, ens fan reflexionar sobre els comportaments humans. Realment podem escapar d’allò que més ens complementa? Podem viure exempts de tendresa i d’amor sense que ens acabin trobant i atrapant?
Gina Durangiiin4