Slava’s Snowshow
Teatre Municipal de Girona, 2 de novembre de 2018

Ha nevat a Girona, a dins el Teatre Municipal. Els vents siberians de Slava’s Snowshow han deixat el teatre blanc i fascinat; els petits s’ho miraven amb la boca oberta. Els grans, també.

El pallasso rus Slava Polunin crea en aquesta obra, de la que n’és autor i director, un món màgic de personatges ingenus i surreals. Tan autèntics com fantàstics. Porten un barret amb teranyines, els cabells amb un polsim de brutícia, un maquillatge matusser, deixat i trist. És en aquesta deixadesa que l’espectador troba, en ells, un ulls humans.

Sense ni una paraula, el teatre físic és suficient per trencar la barrera idiomàtica i cultural, i narrar-nos unes històries on el lirisme predomina a la trama. No té un fil narratiu continu, però no és tampoc una seqüència d’esquetxos independents, sinó una obra holística i completa.

Del Slava’s SnowShow, a més de la caracterització excel·lent dels actors —fins a 12, que mai són tots a escena.—, destaquen el vestuari, senzill, de colors plans i textures suaus, agradables al tacte que intueix la vista, i també, d’una manera especial, l’escenografia i els efectes especials.

És una escenografia senzilla, que recrea un món extraterrestre fet de neu i teranyina. Els efectes especials apareixen, de vegades, senzills, creant un efecte poètic eficaç i petit com un fibló. A vegades apareixen exuberants, soterrant als espectadors, literalment, sota una capa de teranyina, o sota una allau de neu. En aquest moment, l’espectador pot pensar: no serà aquest Polunin, realment, el Voland de Bulgàkov?

El títol original de Slava’s Snowshow és sNejnoe Show, un joc de paraules en rus, en el que snejnoe que vol dir “de neu” incorpora nejnoe, “tendre”. Ho és, un espectacle ple de tendresa i, esclar, de neu.

Entusiasmat, un pare acompanyava al seu fill, a la sortida, i li deia:

— Saps què? Jo tampoc no havia vist mai nevar dins un teatre.

David Jou
@DavidDovlatov