Likes
Sala Hiroshima, 20 d’octubre de 2018
Likes. Si no hem viscut a la cova en aquests últims deu anys estarem súper familiaritzats amb aquest concepte. Ara bé, ens arribem a imaginar tot el que un like comporta? Darrera d’un simple botó, que fins i tot ens pot semblar quelcom molt banal, s’amaga la moneda de canvi del s. XXI. Aquest és el bé de prestigi que va escollir Núria Guiu com a objecte d’estudi per un treball del grau d’Antropologia, treball que va decidir complementar de forma molt encertada amb la peça que tractem a continuació. Em permeto en aquest moment fer una apreciació molt personal però necessària en la meva opinió que és emfatitzar i valorar que Guiu hagi recorregut a la totalitat dels seus recursos personals, incloent-hi els corporals i coreogràfics per fer una aproximació nova i totalment diferent a aquesta temàtica prenent el àmbit acadèmic com punt de partida.
La proposta de Guiu comença amb una explicació introductiva sobre la seva investigació i continua amb una segona part on demostra el que ha pogut veure i aprendre a les xarxes, la qual evoluciona a una composició més aviat performativa. Per interessos personals va escollir endinsar-se en els extensíssims mons dels tutorials de ioga i els cover dance. A priori ens poden semblar disciplines completament oposades, però tal i com exposa la ballarina amb molt bon criteri coreogràfic, la dimensió digital i el bombardeig massiu d’informació que aquesta comporta acaba desvirtuant el cos i la seva fisicalitat de tal forma que la percepció acaba sent en les dues pràctiques la d’un cos asèptic que es mou frenètica i gratuïtament. Bé, de fet no, no és gens gratuït: és la conseqüència de prioritzar quantitat a qualitat, amb l’objectiu d’acumular el major nombre de likes possible.
La posada en escena és intencionadament senzilla i per tant efectiva en resultat: Núria Guiu presenta la peça sense cap tipus de pretensió, de la forma més objectiva possible, tal i com presentaria uns resultats d’un estudi quantitatiu, controlant música i il·luminació des del propi escenari. No hi ha res a amagar, ni tampoc a treure a la llum o criticar, simplement retrata i ho fa amb un punt d’humor molt agraït: enmig de la voràgine de passos de ball s’atura en una asana de ioga de certa dificultat i fa un parell de girs d’ulls ràpids volent dir “mireu el que estic fent, això mereix un like, oi?” i continua incrementant progressivament la velocitat i quantitat de moviment fins que anima a picar de mans al públic i sense adonar-nos pràcticament ens trobem aplaudint-la. Efectivament li hem fet un bon (i merescut!) like.
Cristina Vidal Ferré
@criscriscrispeta