Somni d’una nit d’estiu
Escenari Brossa, 5 d’octubre de 2018
Els reptes de posar en escena una obra de Shakespeare són evidents fins i tot per a l’espectador més profà. Els Pirates però tenen el do de transformar a favor seu tots els prejudicis que acompanyen aquest clàssic. Des del primer moment, sabem que ens trobem en el territori del joc i que hem vingut al teatre per passar-ho bé i deixar-nos enredar per Puck.
Per construir aquesta atmosfera, els actors fan de bons amfitrions i reben el públic amb beguda i cançons. A través de la música – un dels trets característics d’Els Pirates – i la il·luminació, entrem en el món de les ficcions i els contes i ens deixem endur, com nens embadalits, per la trama que van ordint Puck i Oberon.
La retòrica elisabetiana en cap moment es fa feixuga gràcies a l’actualitat dels conflictes que se’ns presenten (amors correspostos i frustrats, la gelosia o l’ambició) i a l’esperit juganer encarnat en una magnífica Puck (Laura Aubert) que foragita qualsevol ombra de solemnitat. Amb una escenografia mínima s’aconsegueix jugar no només amb l’horitzontalitat de les sortides i entrades a l’escenari des de diferents punts, fruit dels constants canvis de personatge, sinó també amb la verticalitat, ja sigui a través de les trampes de l’escenari (de les quals Puck n’és el mestre) o amagant-se rere les taules per simular els racons amagats del bosc.
Els Pirates aconsegueixen així presentar una versió dinàmica i refrescant del text de Shakespeare capaç d’incorporar en un text clàssic l’amor lèsbic i els patiments d’una jove companyia de teatre. I mentre sortim de la sala, ens sembla sentir de fons la veu de Puck que ens recorda que hem trobar els moments, en el nostre horari atrafegat, per gaudir d’un bon espectacle.
Iris Llop
@Fallen_der_Welt
