La dona de negre
Teatre del Raval, 5 d’octubre de 2018
Després de Testimoni de càrrec i La visita inesperada tornen els misteris al Teatre del Raval, aquesta vegada però, la cosa agafa un caire més ombrívol, misteriós i molt, molt més negre.
La dona de negre és un thriller de fantasmes i estanys encantats on acompanyarem un home ja gran en el seu intent d’explicar el que va viure quan era molt més jove i innocent. Començarem amb la seva primera trobada amb l’actor que l’ha d’ajudar a posar la seva història sobre una tarima, i poc a poc ens endinsarem en els seus records mentre la boirina els fantasmes ens tapen la sortida sense que ens n’adonem.
La necessitat d’explicar d’un home turmentat contraposada a la necessitat de fer espectacle d’un actor donaran els primers tocs còmics que s’aniran apagant a mesura que la història avança i s’enfosqueix. El ritme pausat de l’obra, que contrasta amb el dinamisme que l’actor reclama dels espectacles a l’escenari, ens anirà atrapant i una narració molt gràfica pròpia de novel•la negra de les de fa temps marcarà el fort caràcter d’aquesta proposta d’Empar López.
La posada en escena tampoc es queda curta, els colors terrossos, la boirina, sensació de fusta vella i un escenari que, com la història, es desembolica mica en mica i es va descobrint i aprofundint amb un acompanyament sonor lleuger però estimulant i una il•luminació de contrastos en blanc i negre. Un conjunt evocador que contribueix a construir lentament la intriga de la història.
Amb tot una grandíssima proposta al teatre del Raval pels amants del misteri, els fantasmes i el suspens. Personalment, i possiblement pel mal costum que tenim actualment de rebre incessantment estímuls a tota velocitat, em va costar una mica empassar el desenvolupament lent de la trama en algun punt. No obstant després de donar-hi un parell de voltes la meva opinió ha fet un gir de 180 i veig amb bons ulls la necessitat de paciència per esperar que les coses avancin al temps de la història i no als temps del segle 21. Avaluació final? Molt recomanable.
Quelot Martín
@quelcom_