Cold Blood
TNT. Teatre Principal, 29 de setembre de 2018

T’has imaginat mai com serà la teva mort? Has pensat que podria ser una mort absurda de les que surten a la penosa llista de morts totalment evitables? Cold Blood ens presenta set possibles maneres de morir però ho fa amb tanta delicadesa i humor que arriba a ser agradable el que se’ns explica.

Sens dubte Cold Blood és un dels espectacle més destacats de la programació del TNT d’enguany. Una creació col·lectiva de Kiss & Cry, dirigida per la parella belga Michèle Anne De Mey (coreògrafa) i Jaco Van Dormael (cineasta) amb textos de Thomas Gunzig. A la vista del públic i omplint tot l’escenari un desplegament de maquetes per recrear diferents ambients que s’aniran amplificant a la gran pantalla que ocupa la meitat de l’escenografia cap amunt. De fons, una veu en off retransmet les diferents històries amb tràgic final, totes elles relatades amb ironia i humor que ens ajuda a digerir-les. Així doncs, en tot moment podem veure com els artistes treballen entre maquetes i càmeres en el que esdevé una espècie de laboratori d’art on les mans prenen tot el protagonisme, sinècdoque preciosa dels diferents personatges. La destresa dels actors i la sensibilitat i expressivitat que tenen fa que puguem veure perfectament els estats d’ànim per on passen aquestes mans fetes personatges. Tenim els actors a la vista i malgrat tot res és el que sembla quan entre en joc la gran pantalla.

Una obra que ens fa pensar sobre la mort i valorar la vida perquè la mort és com la vida: no n’hi ha dues d’iguals. Tots els detalls pensats en una posada en escena que és alhora projecció cinematogràfica i, fins i tot, en alguns moments joc d’ombres en una paret lateral. Tota una sincronització de moviments per fer de la mort poesia.

Joana Cortils