Sin Ítaca
Fira Tàrrega, 8 de setembre de 2018

La companyia Pendiente teatro y Eduardo Bernal ens ofereixen un espectacle museïtzat sobre el desarrelament i les diferents víctimes de drets humans a l’estat de Mèxic. Persones innocents arrasades per les ambicions d’altri, sense poder assolir un Ítaca propi. Ho fan parlant de tres tipologies concretes: els desplaçats, les víctimes de les desaparicions forçades i els apàtrides, persones indocumentades nascudes a Mèxic que, a causa de la seva no-existència a la burocràcia estatal, en són totalment excloses.

Durant el recorregut situat en quatre sales del Museu comarcal de Tàrrega ens expliquen el relat i les calamitats que viuen aquestes persones, en un estil de teatre documental no-ficció molt adient per a la crítica social.

El punt negatiu d’aquesta obra és que el públic passa tres cops per aquestes quatre sales. Pendiente teatro ho argumenta a la manera d’Heràclit: si mai no et banyes dos cops en el mateix riu, tampoc no veuràs dos cops la mateixa representació. L’exercici és filosòficament interessant, però l’experiència de repetir tres cops la mateixa història, gairebé sense variacions escèniques ni de discurs, és la de viure en bucle. En la primera volta l’espectacle és colpidor, directe i informatiu. En la tercera volta, però, es torna repetitiu i tediós.

David Jou
@DavidDovlatov