• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta
  • /
  • Pròsper en silenci i el record inoblidable
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

per Judit Martinez Gili
imagen
Judit Martinez 13 96x96
PER: Judit Martinez Gili
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Pròsper en silenci i el record inoblidable

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

Vaig ser pròsper o Recordant la tempesta
La Seca Espai Brossa, 6 d’abril de 2018

Projecte Ingenu tanca la seva trilogia shakespeariana amb una peça que neix de la Tempesta, tot i que només n’ha quedat Pròsper, el record d’un èxit que es va oblidant a mesura que avança l’Alzheimer, i la seva filla, el pas del temps. La construcció de l’obra de ben segur que ha passat per molts estadis d’experimentació diferents, que queden traslluïts en un muntatge que ha abandonat gairebé per complet la paraula i s’expressa amb el moviment, l’objecte i la música. Una peça multidisciplinària, un pas més enllà d’altres construccions de l’equip com Romeu i Julieta o Yerma.

L’espai escenogràfic és el resultat de molts elements simbòlics. Una estructura de columnes massa gruixudes i cortines ambigües fraccionen l’escena en molts fronts de manera que hi ha tants elements en joc a la vegada que cada espectador veurà un racó de Vaig ser pròsper diferent. És part de l’encant del treball coral de la companyia que explota en instants recollits d’emocions diverses. El missatge, però, no es fa massa evident. Parla de viure dels records, de perdre el present, però també de temps millors i emocions. L’espectacle mostra una evolució, de la disciplina fèrria de l’èxit al camí tendre del cuidador, del malalt, del que va ser pròsper i ja no ho és.

El so, quan les paraules marxen, és un guia.  També, per altra banda, els colors, els objectes i les imatges parlen del pas del temps i de com la soledat i la companyia canvien de perspectiva. En l’obra hi ha una mica de pessimisme envers l’època viscuda, com si la visió que es tenia del futur presenciés una decepció inconscient. Tota la construcció es basa en la imatge performativa d’una realitat permeable, que canvia de to al ritme d’una captivadora harmonia de creació pròpia. Vaig ser pròsper és bell i és símbol. És un resultat que podria ser un altre, un conjunt de testimoniatges captats de manera individual, un camí d’experimentació original, una mica marejador, però sincer.

Judit Martínez Gili
@CritCultural

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

TÍTOL CRÍTiCA: Una tempesta d’emocions

PER: Anna Molinet
Anna Molinet
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat