Moby Dick
Teatre Goya, 2 de febrer de 2018

El Teatre Goya es converteix en balener amb Moby Dick. Una obra amb tempos de clàssic en la que ens portaran pel periple d’Ahab en busca de la seva fanàtica venjança. Una contraposició de la fúria, ceguesa i egocentrisme humà contra la salvatge però innocent natura.

Sota la direcció d’Andrés Lima ens trobem amb una producció dura i contundent que, en una escenografia estàtica com és la proa del Pequod, utilitzarà projeccions per transportar-nos i navegar al voltant del món en persecució de l’obsessió d’un capità amb l’ànima torturada. Llum entre les fustes de la coberta, boira i música tribal ens posaran a la pell l’ambient mític d’aquesta història en la que un capità arrossegarà a tota la seva tripulació en el deliri de la seva bogeria i set de venjança cap a un suïcidi gairebé segur. “Dios quiebrame el corazón” diu un home trencat en tants bocins que ni recorda que una vegada havia estat sencer.

L’obra és pràcticament un monòleg de Josep Maria Pou en la que amb la seva presència s’endú el públic i el fa sentir l’agonia del personatge que ens presenta. Una actuació tan egocèntrica com ho és la personalitat del propi capità que es fa recurrent i li falten dinamisme i canvis de ritme. Val a dir que pràcticament va aixecar tot el públic de la cadira en acabar, tot i que la mitjana d’edat semblava ser més aviat elevada. De manera que potser recomanaria aquesta obra a un públic de més avançada edat que no pas a un de jove i amb ganes de moviment.

Potser diria que és una grandíssima producció amb un text treballat i complex, una escenografia relativament simple però molt ben pensada i una actuació per treure’s el barret. Però que peca de monotonia i recurrència en el discurs i els temps, i acaba per fer-la carregosa i pesada.

En tot cas i sortint una mica de tema, fa mal veure una presentació que gira al voltant de la massacre d’uns éssers tan pacífics com ho són aquests cetacis sense un missatge de denúncia que l’acompanyi. Segurament no hagés tingut massa sentit dins l’obra, especialment tenint en compte el tema i que es basa en un text de 1851, però penso que hauria pogut ser una bona idea que hi hagués ni que fos un tríptic fora explicant breument la terrible situació de caça legal i furtiva que pateixen i podria portar a moltes de les seves espècies a l’extinció.

Quelot Martín
@quelcom_