Llegir sota un preciós cel estrellat un llibre màgic sobre les propietats de les plantes, coneixements que dominaven i compartien en rituals clandestins les anomenades bruixes. La jove companyia Pagans proposa un plàcid aquelarre i reivindica dues pràctiques arraconades i injuriades: la de la lectura -relegada avui davant del poder de la imatge- i la d’aquella antiga saviesa ‘vegetal’, atribuïda a les dones, que va portar a la foguera algunes de elles sota l’acusació de bruixeria. I tot això servit com una experiència tecnològica singular. Pagans ha trobat el seu camí unint passat i present: el relat tradicional dels contacontes amb l’ús de dispositius tecnològics (lumínics) que serveixen com a elements narratius. I a això hi afegeixen la consciència ecològica. Amb recursos aparentment distants que encaixen molt bé a les seves propostes, els creadors tornen a demostrar la seva habilitat per crear atmosferes immersives que connecten amb l’espectador. Després de l’èxit de ‘Paraules que trenquen ossos‘, guanyadora dels Premis de la Crítica al millor espectacle de carrer, Pagans encisa ara el personal amb ‘El valor de res’, estrenada a FiraTàrrega. 

El contacte amb la natura és un altre puntal del col·lectiu i el públic ho agraeix. A Tàrrega van traslladar amb bus els espectadors a un bosc als afores del proper nucli de La Figuerosa. Aquesta fugida de les masses i l’enrenou de la Fira a través d’un camí de terra ja forma part de l’experiència. El cel estrellat va completar una meravellosa escenografia. 

Després d’una breu caminada per un alzinar -per treure’s el barret l’assistència d’una noia amb crosses-, els espectadors arriben a un lloc amb el terra entapissat amb fulles del llibre ‘Malleus Maleficarum’, la bíblia de la caça de bruixes al Renaixement. Un impactant manual, amb il·lustracions, per identificar-les i castigar-les. Animen a trepitjar tals atrocitats i un àudio recorda els fets. Algú podria imaginar que s’acosta una nit de llegendes negres i satànics rituals, com els de les caníbals bruixes de Zugarramurdi d’Álex de la Iglesia, però aquesta és una altra pel·lícula.

La Mònica Mar i la Núria Clemares són les oficiants d’un ritual serè i íntim que rescata el valor del saber ancestral. Els espectadors són convocats al voltant d’un cercle on una prepara un beuratge i reben un llibre perquè s’asseguin a llegir-lo. Res a veure amb el tractat esmentat de 1487. Conté els usos tradicionals d’algunes plantes medicinals, precioses il·lustracions i algunes lluminoses sorpreses. Cal destacar l’excel·lent treball de la companyia a l’hora de tenir cura de tots els detalls. Des dels dispositius –el llibre és una meravella- fins al vestuari, amb estampats de plantes. Tot flueix en un tranquil aquelarre que ens connecta amb la natura unint la pràctica individual amb el sentit col·lectiu. Un recés de lectura i pau absolutament recomanable.