Al bo de Tom Holland li han sortit dos rivals extraordinaris. Els belgues Ward Mortier i Thomas Decaesstecker, “acròbates urbans” que no necessiten disfresses especials de Spiderman per emular els superpoders de l’home aranya. Especialistes en ‘parkour’, amb ‘Follow me’, el seu primer espectacle com a companyia Be Flat, van deixar al·lucinat el públic de Tàrrega enfilant-se per les parets dels edificis i fent un munt d’acrobàcies durant un recorregut en el qual van convertint diversos espais públics en escenaris per mostrar la seva impressionant destresa. 

‘Follow me’ és molt més que una exhibició de ‘parkour’; és un fantàstic espectacle de carrer que, a més de crear un diàleg amb l’espai públic, convida l’espectador a participar mentre li regala una sorpresa rere l’altra. I quines sorpreses! Es juguen la vida a la mínima ensopegada.

 L’espectacle itinerant comença sent de pagament en un espai tancat on, després de diversos jocs acrobàtics i participatius, incloent-hi molt d’humor, cada espectador rep una cadira plegable per portar durant tot el recorregut i utilitzar de diverses maneres. En sortir del recinte, els dos ‘Spidermen’ aniran enfilant-se pels edificis i murs, i se sumarà la gent del carrer, més i més ‘followers’. Ningú es vol perdre l’espectacular pel·lícula i alguns la veuran amb el cor encongit pel risc.

 Hi ha molt de risc però també humor, teatralitat, originalitat, música (colpejant una paperera)… Una perfecta teranyina per atrapar el públic. Els acròbates-atletes adapten el seu treball a cada localitat –s’ha de suposar que hi ha molt d’assaig previ ‘in situ’– i transformen diferents espais en escenaris fent seure el públic a les cadires per presenciar les seves acrobàcies. Les façanes i els elements urbans serveixen d’escenografia (pugen a balcons, senyals de trànsit, torres, papereres…) i treuen molt de joc a les cadires, que serveixen per a diferents accions participatives, com quan animen els assistents a obrir-les i tancar-les a manera d’aplaudiments, o quan, tots amb les cadires ajustades a la cintura, formen una cadena que condueixen corrent a l’escenari següent. Ja adverteixen als participants: atenció als cordons de les sabates. I és que es produeix alguna corredissa. 

A ritme trepidant, els dos ‘traceurs’ de l’entorn mouen el públic pels carrers fins arribar a l’escenari final, una plaça on continuen sorprenent  amb els seus equilibris i salts mitjançant una escala, que en un dels exercicis és suspesa al coll d’un dels artistes. Un espectacle brutal i un desig: que tornin.