Després dels aplaudiments, la soledat del pallasso al seu camerino. Un marc de mirall separa el protagonista del públic. El veiem sumit en la tristesa de la seva soledat fins que decideix enfrontar-s’hi recorrent a la seva imaginació i convocant mil i un rostres sorgits del seu excel·lent domini gestual. Amb els mínims recursos, l’artista gallec Roi Borrallas, establert a Mataró des de fa vuit anys, aconsegueix captivar el públic servint-se de l’expressió del rostre com a quasi únic element de la seva actuació. A bon ritme, desplega el seu catàleg d’imatges. Hi ha també uns llums juganers al voltant del marc que li convidaran a ballar, i acompanyarà el seu joc amb la manipulació d’objectes, les màscares i uns titelles de cartró que exerciran de coristes en unes divertides actuacions líriques. L’artista es munta una festa d’expressivitat, humor i emocions sense necessitat de dir paraula.

Abans d’entrar al terreny musical, Borrallas comença amb una marató de ganyotes utilitzant el maquillatge per maximitzar i ressaltar les possibilitats còmiques de la seva elàstica cara. Després arribarà una brillant sorpresa, definida per un espectador com “la calba més ben aprofitada de la història”. Explica el clown que va necessitar fer molts enregistraments per desenvolupar aquesta original i difícil rutina. I com a colofó, encisa els espectadors amb una demostració antològica de la seva fantàstica tècnica de màscares utilitzant escuma d’afaitar per recrear altres múltiples figures.

Borrallas (‘Traga Tiérrame’, ‘La Bella Tour’) va començar a fer teatre als 15 anys i als 21 va debutar com a clown en un circ tradicional. Va estrenar ‘Solo’ al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i va aconseguir pel seu treball el premi a la millor interpretació a l’últim festival FETEN de Gijón, en una edició en què van arrasar les companyies catalanes. Hi ha molt de talent, com el de Borrallas, al món del circ, però falta que les sales s’animin a exhibir-lo.