L’espectacle neix dels reportatges periodístics de Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez a l’Àfrica. Testimonis de nens. Que lluiten per prosperar a l’escola (amb una semblança al Camí a l’escola de Campiquipugui, que també s’inspirava en uns documentals francesos). Que assumeixen amb estoicisme la falta de garanties d’un sistema públic sanitari. Que viuen amb l’ai el cor la providència pels carrers de Maputo (en un mirall terrible dels nens abandonats a la Rússia de Ieltsin d’Ivan i els gossos).

La posada en escena que proposa Clara Manyós (Estat decepció, La llavor del foc) i Verònica Navas (La ciutat) transforma la manera d’explicar cada cas: des del cinema live amb fotos reals de l’escola de Madagascar i els camins que es desfan quan arriba la tempesta, a una coreografia suggerent que simula el naixement d’un nadó i les seves dificultats de respirar pel que cal protegir-lo en una incubadora, o una construcció escènica d’una ciutat canviant com aquelles escenografies de Azkona i Toloza (amb Teatro Amazonas com a exemple). Sí que es manté una cadència similar en la narració, que seria bo remoure-la per donar una certa sensació de ritme, de canvi de to al muntatge.

Probablement, aquesta obra que es va estrenar a la Mostra d’Igualada (amb una ambiciosa investigació) s’ha concentrat en cada trama i ha obviat el context. Un documental serveix per conèixer i situar els casos concrets, els exemples de vida anònims. Situar cada exemple al mapa (com es feia en la sessió del Feedback a la Fabra i Coats ajudaria a fer visible un continent, que està massa obviat per l’Europa opulenta. De fet, els documentals busquen gratar la crosta de la indiferència i posar el Primer Món com a responsable (passiu com a mínim) de les mancances del Tercer Món. I aquest muntatge, centrat en els casos de lluita ha arraconat la necessària revisió i denúncia. Indestructibles apel·la a la identificació (què passaria al Primer Món si l’hospital no pogués garantir l’electricitat per mantenir en funcionament les incubadores dels nadons?) i que és necessari. La feina d’investigació i recerca mereix girar arreu (sobretot si es poden afiançar els per quès i trencar el ritme amb els trànsits d’un passatge a un altre).