Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez van aixecar un projecte sobre Àfrica que es diu Indestructibles. Era una web, una exposició fotogràfica, un llibre de prosa,un llibre de fotografies,una pel·lícula, una novel·la gràfica, presentacions per escoles… I ara, en aquest projecte transmedia li creix una nova pota, una obra de teatre. Si originalment, eren onze històries sobre el present i el futur dels infants i els adolescents a l’Àfrica, ara es queden sols amb quatre. És Indestructibles, un projecte d’Escenapart, dirigit a dues mans, per la Clara Manyós i la Verónica Navas.

Com totes les obres episòdiques, aquest també és irregular. No totes les històries funcionen igual, no tots els elements emprats tenen la mateixa potència. Quan fa entrada una muntanya de paper sota de la qual es descobreixen els dos actors, Agnès Jabbour i Joel Cojal, comença la història de la Marceline, una nena del Madagascar que vol ser mestra. És un retrat esquemàtic, com ho són la majoria de propostes de la quotidianitat de la nena: llevar-se al seu poblat i fer dues hores de camí per les muntanyes fins arribar a l’escola. Però hi ha un element que sempre li pot fer la guitza i esborrar el camí: el ciclons, la violenta pluja. I així ens ho mostren els dos intèrprets, la funció dels quals és més d’explicar les històries que d’interpretar-les. Però aquí la proposta escènica és la que dirigeix el text. A través d’elements reciclats, paper, peces de collage, fotografies, sorra, etc i un projector van mostrant aquesta història, on ens queda molt clar els estralls del canvi climàtic sobre aquesta illa africana.

La segona història, amb una transició una mica lenta, posa la mirada sobre l’illa de Santo Antâo, al Cap Verd. Però aquí no passa massa res. Tot és un joc entre els dos intèrprets, un joc de cartes i pistes per anar explicant detalls de la vida de dos infants, la Giovanna i el Romilson: el seu dia a dia i els seus somnis. Però no hi ha massa conflicte, no hi ha perill. Amb fotografies, amb retalls van creant la composició de les seves vides. És bonic aquest final de trencaclosques, on ordenen una frase que representa el somni de cada un i com aquest es mostra al donar la volta de les peces.

I a la tercera va la vençuda. És la història de la Jamila, la filla que ha de néixer del ventre de la Hawi. Situats a Etiòpia per una veu en off, aquí l’Agnés i el Joel es situen darrera una fina cortina vaporosa, s’abracen i comencen a moure’s i crear figures que van acompanyant la història del dramàtic part de la Hawi. És de les quatre històries la més potent en quan a conflicte (podrà sobreviure la Jamila sols amb l’energia d’un generador, ja que la llum ha marxat) i proposta escènica doncs les figures que fan els dos intèrprets, amb les llums que van creant ombres i textures (obra de la Marieta Rojo), transmeten l’emoció i el dramatisme que ens arriba des d’unes veus en off més explicatives i poc emotives.

Després ens desplacem a Beira (Moçambic). Els ,dos intèrprets tornen a mostrar—se i a agafar el paper de cronistes. En aquest cas expliquen la història d’en José i l’Antonio, dos adolescents que malviuen pels carrers d’aquesta gran ciutat. També de manera esquemàtica, com si anessin creant el trencaclosques (aquest cop sense peces, l’únic que construeixen és una ciutat feta a través de blocs de fusta), van explicant la història d’aquest dos pàries, aquests nens del carrer que han fugit de casa seva i sense escolarització, viuen en un present perpetu, sense opcions de futur. Aquesta història té una particularitat, és l’única on es fa esment de que són objecte de dos periodistes, ja que tant des de la veu dels dos narradors com de la dels dos amics (és l’única història on, en certa manera, els dos intèrprets afrodescendents interpreten els seus personatges), expliquen breument alguna de les trobades.

Tot i que la peça en el conjunt presenta irregularitats és una història bonica, que desperta un cert humanisme i sobretot, que està explicada des d’un positivisme i una certa alegria que resulta ser més agraïda que la mirada dramàtica i dogmàtica que li donem a les històries que succeeixen al continent negre.