El pertorbador i fascinant llenguatge plàstic de la companyia de dansa teatre Peeping Tom sobrevola ‘Nest’, creació de Marie Gyselbrecht, membre des del 2008 del prestigiós col·lectiu belga que ha signat títols com les excel·lents ’32 rue de Vanderbranden’, ‘À louer’ o la trilogia ‘Vader’, ‘Moeder’ i ‘Kind’. La peça, interpretada per Luis García, Antonio León i Mabel Olea, i concebuda per a l’espai públic, transcorre en un allunyat racó ‘poligonero’, on veiem una parella en plena disbauxa sexual dins d’un cotxe al ritme del ‘Saoko’ de Rosalía. L’aparició d’un vigilant dispara l’acció i se succeeixen moments de violència impactant, algun toc d’humor i surrealisme, amb els personatges apareixent i desapareixent del auto; ballant sobre ell i fins i tot ‘follant-lo’ a l’estil del ‘Crash’ de David Cronenberg.  

Al públic no avesat a l’univers Peeping Tom us sorprendrà una peça que apel·la a les emocions sense seguir una lògica narrativa. Cal deixar-se conduir per l’absorbent imaginari -un collage d’escenes, algunes d’impacte- que segresta la nostra atenció. Com és habitual a la companyia belga, declarada fan de David Lynch, l’atmosfera cinematogràfica juga un paper destacat -a Gyselbrecht li interessa molt l’art visual i la fotografia-, amb un excel·lent treball d’il·luminació que intensifica l’inquietant i pertorbador relat, programat molt encertadament al capvespre.  

El moviment -els cossos recargolats típics de Peeping Tom-, la música i diversos recursos visuals i sonors potencien un dramatisme que ens parla de l’últim refugi d’una parella de ‘homeless’. Una breu conversa telefònica de la noia amb la seva mare dóna pistes de la situació: el cotxe és la seva única llar, el seu niu (‘nest’ en anglès). Una llar molt vulnerable, fràgil i exposada a tota mena de perills. Una breu, intensa i fosca història d’efectes magnètics.