Els gossos, o el gos en aquest cas, protagonistes a “Les irresponsables”… O realment el gos no és gos i podria ser, per exemple, en Gustavo? Es el que voldriem fer amb el Gustavo, per què s’ho ha guanyat (o no) el que fa que aquesta mena de Trio Calavera la pagui amb el pobre animal? El text de Javier Daulte té alguna simil.litud còmica amb “Algo pasa con Mary”, però també podria titular.se “Revenja de dona”, o fins a quin punt les protagonistes duen a terme els seus afanys de revenja davant la seva insatisfaccio vital… Podria haver estat un thriller, o un drama ensucrat pero no ens enganyem, es tracta simplement d’una entretinguda comèdia que destina tots els objectius a fer passar un bona estona a l’espectador. I ho aconsegueix. I és que la directora Sílvia Munt juga bé les seves cartes: sentit de l’humor, agilitat , cinefilia i tres actrius en estat de gràcia.

Anem a pams: no ens enganyem, la història podria oblidar. se amb una certa facilitat, però Genebat-Navas-Marco aconsegueixen un espectacular matx tennístic a tres bandes. Una, deprimida per què l’ha deixat l’esmentat Gustavo. L’altre, la germana gran que sembla ha estat convidada a passar el cap de setmana per què havia fallat una altre amiga. I ens faltava la organitzada, la ordenada, la que no perd la compostura i segurament la més responsable. O potser no tant.

I un cop tens el còctel, el barreges amb la sapiència de les actrius, que traspuen química i un gran precisió, amb gran capacitat per passar del riure al plor. Els diàlegs són àgils, punyents i no donen respir a l’espectador.

I finalment la Munt fa coincidir algun moment amb seqüencies cinematogràfiques, la seva altre gran passió (homenatge a Joker i al seu cèlebre ball baixant l’escala, imitat per Marta Marco) com ja ha fet en alguna de les seves obres. Ah! I m’oblidava de Led Zeppelin, icona musical de la Munt, tal com ja demostrar a “Eva contra Eva”.

Resumint, entreteniment, riatlles, tres grans actrius i una bona estona. Com deia la cançó, “who can ask for anything more?”