CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
‘Galatea’, domadora de l’amargor
Publicat el: 4 de maig de 2021
CRÍTiCA: Galatea
Res seria igual després de la guerra civil i Sagarra ho intuïa. Quan a partir del 1945 es va tornar a permetre el català als escenaris, l’autor, reinstal·lat en el franquisme, va provar un canvi d’estil. Un intent de deixar-se endur pel corrent europeu de l’existencialisme però sense quasi arribar a ficar el peu a l’aigua. El públic llavors no ho va entendre, i l’escriptor va acabar tornant a les fórmules de l’èxit anterior. Aquelles provatures, en canvi, han sedimentat més enganxades al seu temps, i com a mostra la coneguda ‘Galatea’ (1948) que el TNC munta per segona vegada…
CRÍTIQUES RELACIONADES / Galatea
TÍTOL CRÍTiCA: La dignitat artística no es pot vendre, Galatea!
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
5
TÍTOL CRÍTiCA: Galatea en la buidor
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Buidor, incertesa, equilibri
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Hasta la próxima Galatea
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
5
TÍTOL CRÍTiCA: Perdre foques i esquelles
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Una dona perduda
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
6