“Talking heads” són tres monòlegs del novel.lista i guionista Alan Bennet, que fusionen la comèdia i la tragèdia, tot això amanit amb el típic i àcid sentit de l’humor britànic. Interpretats per gent de la talla d’Imma Colomer, Lurdes Barba i Lina Lambert, hem descobert una petita joia a la cartellera teatral: històries sobre dones que no coneixen la felicitat, però ho accepten.

Defugint el drama, descobrim una deliciosa tragicomèdia al més pur estil britànic, que ens serveix per conèixer (qui no el conegui) Alan Bennet, dramaturg, monologuista, guanyador d’un Tony, àcid, pertorbador i alhora fascinant. I si els seus monòlegs es van fer famosos a la BBC entre els anys 80 i 90 interpretats per actors com Maggie Smith, no desmereixen en absolut, ans al contrari, aquests tres autèntiques dames teatrals.

Així, Imma Colomer és una antiquària que té cura de si els veïns passen a millor vida per apropiar.se de mobles i objectes, i revendre’ls. Se l’ilumina el rostre quan creu que aconseguirà el seu objectiu, però no ens enganyem: per no haver donat una puntada de peu en el seu moment, s’ha convertit en una persona francament desgraciada. Com ho és també Lurdes Barba, que cuida el jardí de la veïna, arrestada per haver matat pressumptament el seu marit maltractador, però en el fons no sap què fer a la vida. Com ho és, en definitiva, Lina Lambert, la dona del vicari; tant infeli, ella, que agafa el camí que la conduirà cap a la beguda i la infidelitat.

Tot plegat, són dones que per diferents circumstàncies no tenen més remei que seguir vivint així…però en el fons ho accepten, i com a bones angleses, li acaben posant sentit de l’humor. Fí, àcid, o negre, però sentit de l’humor.

Esplèndidament interpretada i traduïda (les unes han dirigit a les altres),s’ho han passat molt bé i això es nota; l’espectador també gaudeix: perquè somriu, riu en ocassions obertament, i també a voltes se li congela el somriure, per què, no ho oblidem, no deixen de ser un mosaic d’històries domèstiques sobre la fragilitat humana. Tan fràgils, però encara podem fer bromes sobre la nostre condició…